A trenta per hora

“Aparta't, babau, que no veus que és el carril bici?” Aquesta és l'amable invitació verbal que rebo d'un ciclista en el moment d'envair a peu, de forma impensada, un carril bici per on ell circulava. A Girona hi ha gent que s'ha cregut que els carrils bici suposen un dret exclusiu i excloent dels que pedalen. I ara que l'Ajuntament s'ha decidit a construir carrils d'aquesta mena a tot arreu, encara més. És una bona intenció, però mal entesa. Se n'està fent un gra massa. S'acaben de carregar els arbres del carrer Santa Eugènia per aquest motiu, un passatge estret, on sempre hi ha furgonetes que descarreguen, quan és una via necessària per comunicar-se amb Salt i l'extraradi. També s'han afanyat a posar un altre carril exclusiu sota el pas elevat del tren, suprimint i apilonant aparcaments. El més curiós és que a l'altura del pont del Rellotge, a l'entrada a la Devesa, hi han col·locat un semàfor exclusivament dedicat al pas de les bicis! Han complicat més la circulació per aquella rotonda, que és una entrada natural al centre urbà. I no diguem del pont de la Barca, amb un accés provisional i una tirallonga estreta i lletja. Alguns carrils els fan de doble direcció... Autèntiques autopistes per a les bicicletes! I això no s'atura i la fal·lera continuarà. La Gran Via, el carrer Nou, la Rambla, la plaça del Vi... per tot Girona hi posaran carrils bici? Tots els carrers s'hauran d'esbudellar per a aquest propòsit, amb els costos corresponents, les retallades a l'espai útil, i la dubtosa estètica resultant?

Joan Alcalà, regidor de Mobilitat, Seguretat, Urbanisme i altres herbes, suposo que deu estar molt content, atès que fa servir la bicicleta per anar a la feina municipal. I a més, ja comprenc que és lleig parlar malament de les bicicletes quan són una eina neta, ecològica, silenciosa, i a l'abast de tothom. Cal prioritzar-les enfront del trànsit motoritzat. D'acord. Però no deixem de dir que els ciclistes –a més– campen per on volen, amb carril o sense, amb tota la barra, i ningú els atura!

Demanaria als nostres il·lustres tinents d'alcalde que prenguessin nota de com ho han solucionat determinades capitals del nord d'Europa, on l'ús de les bicicletes és comú, molt més crescut i generalitzat. Allà no hi ha carrils bici, però han limitat la velocitat urbana de tots els vehicles –de tots– a trenta quilòmetres per hora, suficient per transitar per l'interior d'una població. Així comparteixen l'espai bicicletes i vehicles, sense problemes, i se'ls pot veure circular a l'ensems, amb una tranquil·litat respectuosa. Però és clar, allà la gent és “neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç” (Espriu dixit) i fan normes justes que després estan disposats a complir.