Pecar d'obra pública

Quan una persona o una família es posa a fer obres a casa sap els inconvenients que haurà de patir i valora els beneficis que la mà d'obra, els materials, la durada i problemes ambientals com el soroll, per exemple, li suposen. Totes les obres es fan perquè el resultat final sigui millor que l'estat anterior. El particular pacta el preu o accepta el pressupost, té un dia per començar i mena la pressa per l'acabament, controla l'obra fins i tot personalment i està a l'aguait dels entrebancs que hi apareguin. Feta l'obra, i si és satisfactòria d'acord amb el que s'ha demanat, la paga i ja està. Un particular no és cap empresa pública i no té les obligacions legals de transparència i de mèrits que té un ajuntament o un ens de l'administració local, autonòmica o estatal en la contractació. Qui no ha patit una obra pública? Crec que tots l'hem patida, amb més o menys intensitat i reconeguem-ho, ens posa dels nervis. Inconvenients, fressa, retards, incompliments, mals acabats, materials de segona, i tot un seguit més de característiques que van associades, en més o menys proporció, a l'obra pública. Sense anar més lluny, quin sentiment tenen tots els veïns de Sant Narcís amb els responsables de les obres d'urbanització del parc Central amb motiu dels treballs del soterrament del tren d'alta velocitat? Pel cap baix podem afirmar que estan molt descontents i empipats. De raó en tenen i més, com en tenen també els veïns de la plaça Josep Pallach de Girona o els de la zona de Sant Feliu de Guíxols en la confluència dels carrers Mall, Garrofer i carretera de Girona. Més encara, quina planificació fan en els enjardinaments i zones de pas que no preveuen la naturalitat del desplaçament de les persones? La línia recta és el trajecte natural per anar d'un punt a l'altre. Observin i s'adonaran del que els dic. Els dissenyadors i arquitectes, que de bons n'hi ha molts, comprenen la conducta humana que estalvia espai i temps en els seus desplaçaments? Els efectes d'això es poden observar a la rotonda del carrer Marquès Caldes de Montbui amb Migdia (s'han posat pedrotes per impedir-ho), a les zones del parc del Migdia o als jardins de Bonastruc sa Porta que s'han fet els caminets de pas.

Anem a les situacions particulars per concretar una mica més. Les subhastes i les contractacions per la via de licitacions implica en la majoria dels casos tres inconvenients: el preu a la baixa (a vegades perillosa), la subcontractació (amb pèrdues de qualitat progressiva) i l'adjudicació a una empresa forana que un cop recepcionada l'obra, desapareix. Les fiances poden no ser suficients per resoldre els defectes de la construcció com va passar, per exemple, en les obres d'urbanització del carrer Santa Clara de Girona. La plaça Josep Pallach és un altre clamorós exemple de imprecisions i de mal fer. Aviat complirà un any de retard respecte a la data prevista d'acabament. Aquesta plaça no s'ha dissenyat per a la funció que tindrà. Filtracions, defectes funcionals, materials inadequats, lentitud de construcció (una o dues persones treballant-hi des de fa mesos), inaccessible als bombers, fan impensable que els resultats siguin fàcilment esmenables sense cost afegit. Del projecte bàsic al projecte executiu, s'han fet modificacions sense interlocutors a qui comunicar els canvis inexplicables que ha patit l'obra. Els veïns perceben una lamentable desconnexió amb la regidoria d'Urbanisme i la manca de resposta als escrits entrats pel registre. Reconec que tot és més complex del que aparenta, però cal també la proximitat a la gent, l'explicació dels canvis a realitzar en una obra pública d'aquest nivell i cost. I a Sant Feliu de Guíxols, si fa no fa el mateix respecte dels paviments que, per mala qualitat o per mala aplicació, es trossegen al pas dels vehicles. Així ha estat durant mesos el carrer Hospital i ara ho està el començament de la carretera de Girona en el tram ja esmentat. Tot és molt lent i a sobre no es treballa bé. No vull ni pensar que això es deu només al fet que és obra pública perquè al final els diners que costa també són de tots i ja n'hi ha prou que es jugui amb els diners dels contribuents. Es peca d'obra pública de pensament (planificació), d'obra (execució) o per omissió (deixadesa).