Atur estructural

Quan els polítics parlen de l'elevat atur existent al seu país, acostumen a treure el concepte de l'atur estructural com si aquest justifiqués l'existència de l'atur global. L'atur estructural respon a la manca de llocs de treball, com a resultat d'una estructura social i econòmica incapaç d'atendre la demanda de la seva població. Es considera acceptable que un 2%, un 3% o un 4% de la població activa estigui sense feina, un percentatge que correspon a aquells treballadors als quals em referia la setmana passada, aquells que no poden adaptar-se a les noves exigències de treball, amb una tecnologia que els supera. Per sobre d'aquest percentatge, hi ha l'atur estructural que respon a una mala política econòmica, al resultat d'una crisi econòmica, financera o industrial o a una deficient estructura econòmica.

Els Estats Units d'Obama tenien una taxa d'atur del 4,7%. La mitjana d'atur de la zona euro és del 9,8%, que respon a la mitjana entre els països que han fet bé els deures, com la Gran Bretanya (4,8%) o Alemanya (6%), al costat d'uns estats amb una estructura desequilibrada com Grècia (23%) i Espanya (19,2%). Catalunya, amb un 14%, queda quatre punts per sota de la taxa d'atur espanyola. Alemanya, que ha acceptat prop d'un milió de refugiats de l'Orient Mitjà, veurà incrementar-se la taxa d'atur fins que no aconsegueixi la plena integració laboral dels immigrants.

Una responsabilitat dels polítics és crear una estructura econòmica i social que respongui a la demanda de la població. Andalusia i Extremadura, per exemple, tenen un sector agrícola molt potent i protagonista de la seva economia. El sector agrícola i ramader mereix una subvenció, ja que no ens podem permetre el luxe d'importar tot el que consumim, encara que sigui a preus més baixos, ja que la pagesia ocupa territori i en té cura i en treu profit. Però hi ha d'haver un cert equilibri entre el sector primari –agricultura–, el secundari i el terciari –indústria i serveis–. En aquests casos una estructura econòmica adequada només es pot crear amb formació dels treballadors, la creació d'una indústria alimentària i un sector de serveis desenvolupat, sobretot en les comunicacions.

L'escriptor Baltasar Porcel va anar a la Xina en el primer viatge que es va organitzar durant el règim franquista. M'explicava que l'establishment del Partit Comunista xinès els assegurava que l'ocupació era del 100%. Però Porcel va poder comprovar com els segadors utilitzaven falçs per segar el blat, mentre que les màquines recol·lectores estaven tancades en un magatzem. És el que se'n diu un atur encobert.

L'ocupació total no s'aconseguirà mai, però una bona política d'ocupació ha de donar-ne a una joventut ben formada professionalment, mentre els aturats són persones properes a la jubilació, que no han pogut seguir el ritme dels nous treballs. Aquests han de tenir assegurat un subsidi d'atur, que enllaci amb el de pensió per jubilació.

Catalunya té una estructura econòmica adequada per donar feina a la seva població. No depenem d'un sector com el carbó com per exemple a Astúries i Lleó, la indústria està molt diversificada, el turisme té un bon pes i les empreses amb alta tecnologia són nombroses. No hauríem de tenir problema per mantenir un atur similar al que tenen la Gran Bretanya o els Estats Units. Sempre, és clar, que disposéssim dels nostres recursos fiscals.