Raig d'hivern

«En arribar Tots Sants lo que tinga olives que allargue les mans», és aquesta una dita popular de les terres del sud. Evidentment hi ha anys que les collites van més endarrerides, però últimament, sigui pel canvi climàtic o pels capricis de la meteorologia, la maduració de les olives s'avança fins al punt que la dita popular s'està quedant antiquada i últimament hi ha algunes zones on la recollida d'aquest producte comença abans de Tots Sants. Una collita que en general està per sota de les d'anys anteriors tot i que hi ha zones on serà força generosa. Lo que sí que es constata és que los rendiments en oli de les mòltes que s'efectuen són realment espectaculars. Aquí també la dita popular que deia: «Lo que cull olives abans de gener, es deixa l'oli a l'oliver», posa en qüestió l'objectivitat dels avantpassats, tot i que també potser motivat per l'evolució i el canvi de la meteorologia. Anys enrere, quan pràcticament tots els pagesos o pageses es feien de la seva oliva l'oli per al consum de l'any no feien aquesta mòlta fins al final de la collita, perquè deien que aleshores treien més oli. Eren el temps dels molins amb cofins i rolls de pedra i on normalment portaves onze quarteres d'olives: deu per fer lo peu, que es donava a la mòlta estàndard, i una per pagar el moliner, ja que cobrava en productes, no pas en diners. Avui la majoria de lo abans esmentat ha passat a la història, tot i que a la meva zona, molta gent continua amb el costum de fer-se l'oli de les seves olives. Tot això ha evolucionat i avui cada oli porta especificat i ben remarcat lo nom mercantil de lo producte. M'ha agradat molt el nom de l'etiquetatge d'una cooperativa que hi posa Raig d'Hivern. En aquesta collita de raig n'hi ha molt, lo que no hi ha fins ara és hivern, ja que tenen més protagonisme les mosques que el fred. Tot i que de segur que acabarà arribant. Això sí, lo producte en general és d'una extraordinària qualitat.