A la tres
Les claus...de l'institut
“ La defensa del 9-N evita el desafiament buscant l'absolució. La gran desobediència arribarà aviat
El mercat de l'intercanvi, la fira del reciclatge, la festa per recaptar diners pels de l'últim curs, la trobada dels exalumnes, el campionat de dominó, l'inici de la bicicletada... per no parlar del lampista municipal, els avis que cuiden l'hort del centre, l'encarregat de manteniment... tothom ha disposat, en algun moment, d'accés a un joc de claus de l'escola o l'institut del barri. I sense haver firmat cap paper ni informat la delegació del govern de l'Estat. És per fer-hi activitats d'interès social. Com la consulta del 9-N, en la qual hi van participar 2.300.000 persones i que, en aquells dies, tenia força interès. Un judici tan atípic com el del 9-N ens fa veure situacions atípiques, perquè es jutja una consulta que el Constitucional no avalava, però es pretén escarmentar la díscola classe política catalana.
Resulta comprensible que una part del sobiranisme retregui a les respectives defenses de Mas, Rigau i Ortega que no admetin la desobediència. Cal entendre-ho en clau de defensa judicial i fins i tot, per donar arguments al jutge per a una possible absolució dels tres acusats. Si l'operatiu del 9-N estava a punt abans de la prohibició del Constitucional i el voluntariat massiu va responsabilitzar-se'n, es facilita la possible absolució dels tres, malgrat el retard a no anular la plana web del 9-N i alguna recomanació maldestre d'algun càrrec mitjà d'Ensenyament. Si es compareix davant del TSJC en actitud desafiant contra el poder judicial, contra el Constitucional i airejant la desobediència, s'està arraconant el jutge a dirigir-se cap a la condemna i se li deixen poques opcions per a no fer-ho.
Paciència. La gran desobediència està a punt d'arribar. L'escalada d'acusacions, retrets i decisions dels governs evidencia que s'acosta el referèndum. En aquest cas, tot el govern, i les diputacions i els ajuntaments podrien ser inhabilitats per seguir ocupant càrrecs al regne d'Espanya. Mentrestant, cal seguir unes setmanes més aguantant les “casualitats”, com la citació d'Homs al Suprem, minuts després que lamentés que el fiscal no s'atrevía a interrogar-lo.
