Ordre i aventura

La joventut en si mateixa no és cap virtut, simplement és una circumstància fugaç, però tampoc és un defecte que s'hagi de témer. Fa pocs dies llegia una reflexió de l'historiador escocès Niall Ferguson que, parlant de la curta esperança de vida d'èpoques pretèrites, plantejava que van ser majoritàriament persones joves les que amb grans aportacions van construir la civilització. Ara hi ha un grup de jovent que ha fet un pas endavant per dirigir l'Ateneu Barcelonès i es presenten a les eleccions del 16 de març sota un nom que és un lema: “Ordre i aventura”. Encapçalats pel filòsof i escriptor Bernat Dedéu, contundent com el martinet d'una farga i bon coneixedor de la casa que vol presidir, han format un equip que destaca per la seva brillantor. Hi és l'Enric Vila, una de les mirades més afilades que té aquest país, amb un cap que bull sempre i que ens esperona, a tots plegats, a desempallegar-nos de complexos col·lectius. Entre d'altres, hi són també els amics Anna Punsoda, Joan Safont i Marina Porras. La primera és una germanòfila, de cultura europea, una filòsofa d'aire distret i pensaments profunds. El segon, un periodista erudit i despert que, amb l'edat de Crist, acumula coneixements com si fes cent anys que volta per aquí. La tercera, una historiadora de l'art i filòloga, dolça i de bona fe, però sobretot una crítica literària esplèndida, destra intèrpret d'aquest llegat testamentari que és la literatura universal. Ja només per ser qui són n'hi ha prou per votar-los, però és molt més important allò que defensen. Entenen que la millor manera de servir la nostra cultura és des de la insubordinació i, per tant, amb la interlocució directa amb la resta d'Occident. Alhora, s'apliquen la màxima d'exaltar-se amb el nou i enamorar-se amb el vell perquè, essent el pòsit dels que ens van precedir, no tenim cap intenció d'acabar exposats en un museu etnològic. Ho volen posar en pràctica a l'Ateneu i no puc fer altra cosa que donar-los suport.