Preveure l'economia futura

M'he mogut en el món de l'empresa gran, ocupant-me de l'economia durant quaranta anys. He assessorat organitzacions filantròpiques pel que fa a la seva economia, subsistència i continuïtat. He estat sotspresident d'Economia, Hisenda i Pressupostos de l'Estat al Senat on, comissionat pel govern, he seguit durant prop d'una dècada els països europeus punters –no pas Rússia i adlàters; aquests no ensenyen ni la fotografia del net–, on dintre d'un ordre i estimulant la vanitat dels interlocutors, hom recull informació econòmica que no surt publicada enlloc i idees per al futur immediat del país, que fan posar la pell de gallina. Per obtenir més informació que la feta pública pels governs, hom no ha de fer la impressió ni de curt de gambals ni del viu que se les sap totes. Una admiració sincera, cosa fàcil si el cas ho mereixia, movia la llengua dels economistes governamentals. Una de les millors satisfaccions professionals que vaig tenir en la meva peregrinació europea, va tenir lloc al govern del land de Baviera, el més ric i poderós d'Alemanya. En dir a la consellera d'Economia del land que les dades que ens estava explicant no em semblaven fidels a la realitat d'una progressió explosiva que es veia i notava arreu de Baviera, la consellera somrigué, en alemany digué unes paraules al seu secretari i, sorpresa!, aquest recollí les carpetes amb la documentació que ens ensenyaven com a bona, sortí de la sala de reunions i tornà tot seguit amb documentació informativa actual. El parell d'hores d'audiència que ens havien destinat es convertí en quatre i poguérem veure –no pas emportar-nos– com funciona una autonomia modèlica en un país que hagué de començar gairebé de zero, no fa pas tants anys, després de la guerra europea que Alemanya promogué per liquidar els jueus i implantar el nazisme a Europa. Prometérem no difondre-ho, cosa que jo he fet –els altres no ho sé– fins avui.

Tota aquesta llarga introducció ve donada per la informació que publiquen alguns mitjans, referida a la situació econòmica mundial i uns canvis espectaculars pel que fa al lideratge del món. No entraré en detalls i comentaris, perquè estic segur que els autors de la informació han difós el que els han dit. Com que hi haurà llargs comentaris del tema i Espanya surt prou malparada, esperaré unes setmanes i, en vista dels resultats obtinguts –ficticis, manipulats, inventats, arrodonits i d'altres– tractaré de fer una aproximació a la realitat del nostre país i, especialment, de Catalunya. He de dir que no tinc la seguretat d'obtenir les dades suficients per presentar el treball. Una cosa és demanar informació des d'un món polític estatal o autonòmic i, l'altra, un informador estudiós, el qual no representa ningú i que, per postres, és català i de la ceba. Mentir ja no és pecat, penso. Molts aprofiten la circumstància que paper i tinta mai es queixen!