la crònica
Torre Gironella
El barri de Torre Gironella deu el nom a la proximitat amb l'antiga torre que presidia la ciutat, situada més amunt de la catedral, i que va ser enderrocada pels francesos en abandonar la ciutat després de l'ocupació.
Allà abans hi havia oliveres, i al seu entorn algunes cases que ja l'any 1915 formaven un petit nucli habitat. Hi havia també un convent de monges captaires, que fugiren de França d'ençà de la Revolució. Però després de la guerra civil, amb la massiva immigració, comença el barraquisme. Gent vinguda de tot arreu –singularment d'Andalusia– que compraren terrenys en pendent, edificaren, fins i tot de nit per evitar aturada d'obres. En un tres i no res apareixien noves barraques. Els teulats eren de cartó enquitranat. Una de les astúcies era construir una casa gran, mentre que a dintre hi deixaven la casa petita, que enderrocaven més tard. La vida no era fàcil: no hi va haver aigua potable fins a l'any 1973. Els carrers són d'una singularitat extrema, formant sinuositats, ja que tothom va construir com va poder. Algunes barraques s'enderrocaren, i quedaren pilons de runes per tot arreu.
Però amb la vinguda de la democràcia l'Ajuntament va comprendre que només legalitzant la propietat aconseguiria que els residents se sentissin segurs i es dediquessin a convertir les antigues barraques en habitacles dignes. Determinades maniobres urbanístiques varen fer el miracle i, per primera vegada, molts habitats de Torre Gironella es varen convertir en propietaris dels seus habitacles. I no hi ha millor remei que tenir a les mans un títol de propietat per esdevenir conservador! El barri es va restaurar, pintar, urbanitzar... i ara fa goig de veure, tot i la seva humilitat.
El sol hi cau de ferm des de la sortida fins al capvespre, i proporciona lluminositat a les cases. Quan hom passeja pels seus carrers nets i polits no és gens estrany sentir els refilets d'alguna noia que mentre feineja entona aires de la seva terra natal. Tot un goig per a l'esperit! La vista s'escampa fins a la torre d'Alfons XII, que és propera, i sobre la plana de Girona, amb les punxes beneïdes dels dos campanars.
Però ara que es parla de situar-hi famílies que viuen en barraques a les Pedreres, per poder restaurar aquell indret, els actuals propietaris de Torre Gironella han posat el crit al cel assenyalant que un fet com aquest rebaixaria el valor de les seves propietats. Ironies de la vida: fa trenta anys es va maniobrar perquè hi poguessin tenir una vida digna i assossegada, amb autobús al peu del carrer, tots els serveis urbans, i el títol de propietat a la butxaca. Però ara el temor és un altre: perdre la possible plusvàlua que una hipotètica venda futura els podria proporcionar! Ves per on!