Marxa, marxa...

Massa casualitat. És massa casualitat que un dia un poblet del Gironès aprovi una moció en contra de la presència de l'exèrcit al municipi i que només uns mesos més tard l'ens militar aposti per fer unes maniobres –diguin-ne marxa d'enduriment, si volen– precisament en un municipi anomenat Celrà. Tots sabem que en el món militar la testosterona segueix a l'ordre del dia, i el fet que ahir uns quants militars passegessin per paratges de Celrà se circumscriu en les ganes de demostrar la força dels que decideixen. L'exèrcit ja havia respost al consistori que si volia fer unes maniobres a Celrà les faria sense que ningú s'hi pogués oposar. El següent pas era fer-ho efectiu. Tot plegat sona tan antic que sembla impossible que això pugui passar l'any 2017. L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, recordava que no devien haver tornat al poble des de l'any 1939. Només pensar-hi fa basarda. Res és comparable, però la veritat és que veig innecessari haver de passejar entre dos municipis que expressament han rebutjat la presència de l'exèrcit en aquests territoris. Al final, la presència dels soldats va ser gairebé anecdòtica i a quarts de dotze ja enfilaven cap a casa de nou. Com si fos una excursió de jovencells col·legials, prenien el bus per retornar a la seu militar. Som molts els que pensem que si una cosa bona té el procés és que Catalunya no té exèrcit i això fa difícil pensar que mai s'arribi a la violència per aconseguir res. Perquè Catalunya és un poble pacifista per més que els dolgui als altres que sempre s'afanyen a recordar-te que de fet sí que Catalunya té exèrcit, perquè l'exèrcit espanyol també defensa el territori català. Ara ja podem estar tots expectants per saber què passarà a la propera edició de l'Expojove de Girona. A Barcelona van fer gresca per la presència de l'exèrcit i la resposta va ser triplicar l'espai que ocupava. A Girona es va aprovar un codi ètic que no permet assistir a les fires que es fan al llarg de l'any mostrant armament, però sí que ho poden fer mostrant missions de pau. Però, què volen que els digui, també m'incomoda veure com l'exèrcit s'inventa excursions que bateja com a marxa d'endurecimiento. Un servidor va fer la prestació i els militars fa temps que no endureixen res. Més d'un, en veure la reacció, deu haver pensat que si ells fan la marxa d'enduriment... uns altres també podem anar passant.