Humiliats i ofesos

Ens perdem en un mar de declaracions polítiques, de projectes mal explicats, de recels traslluïts en discursos, en una espessor de missatges en la xarxa, quan en realitat allò que importa, allò que flameja en l'horitzó, és la llibertat política i la construcció social del nostre país. Independència i ja està dit tot. Qui realment desitja la independència no és un il·lús, cal estampar-ho amb la seguretat de rebatre el qualificatiu, que ens el sentirem sovint. Si ara t'esforces per tenir la independència no ets un il·lús; i compte, que aquesta és una paraula perillosa perquè, arrencant de la lluminosa il·lusió, cau en un lliscament semàntic vers somiatruites, bufanúvols, algú que creu possible abastar l'impossible. I no: la independència la demanem perquè és possible i ja no trobem altra sortida a la humiliació i ofensa.

El qualificatiu ‘il·lús' el suggereixen ara i adés els banquers, alguns dels quals asseguren que, si hi havia perill per a la seva empresa, en traslladarien l'activitat fora de Catalunya. Què entenen per perill? Fa l'efecte que volen insinuar que en el procés acabaran imposant-se variables massa revolucionàries. Cap descoberta: simplement, als poders econòmics ja els va bé un règim autonòmic. Les altes esferes financeres tendeixen a ser tan prudents, que aviat abaixen les portes a moviments d'obertura i llibertat. En canvi es troben molt còmodes amb un poder polític sempre a punt de rescatar-les amb retallades als assalariats i als humils.

Ja sabem que també alguns empresaris declaren reserves o refús igualment a una Catalunya Estat i insinuen que abandonarien el territori si esdevingués independent. Deu ser una frase tàctica, acordada. Amb això pretenen aigualir l'empenta popular alhora que destenyir la gestió dels qui, des dels partits del govern català i els moviments socials, fan cada dia un esforç enorme, visualment mesurat, gradual, per completar un procés que mai no s'ha ofert ple de facilitats, ans ben al contrari. El poder econòmic, globalment considerable, se sol girar d'esquena a tot moviment alliberador, que necessàriament comporta canvis. La bellugadissa agulla de la Borsa enfolleix davant qualsevol sorollet, les borses, invent del capital en la seva prístina essència, volen estabilitat, que res no canviï en un món on el dividend és el termòmetre de la felicitat.

Les qüestions morals, de denúncia d'abusos, les reclamacions de restitucions, ni tan sols la justícia distributiva, diuen res a les cuirassades forces econòmiques. I nosaltres, els catalans, aquesta diversa població que viu i treballa aplicadament, ens sentim doblement humiliats i multiplicadament ofesos, no pas únicament per l'actitud del cim dels poders econòmics, sinó de la suma de poders fàctics, i darrerament des de l'estisorada continuada i les orelles sordes dels governants del centre. Fa tant de temps, una cabassada d'anys, que sofrim vexacions, limitacions, aixafades, negacions, menyspreu i desatenció, que va arribar a estendre's la noció que no hi havia res a fer, que ni ells, els manaires del centre, sabien afluixar ni adonar-se de l'abast de la seva injustícia i constant abús, ni nosaltres havíem nascut per a altra cosa que per abaixar la testa, com fan els esclaus a les pel·lícules, dient sempre “Sí, amo“. O que no sabíem d'on extreure forces per oposar-nos al constantment anomenat estat de dret.

Darrerament el panorama ha canviat amb el procés, que pren les arrels de la decisió de no estar mai més sotmesos, que posa les bases obertament per la independència; i més canviaria si, com demanen tants de compatriotes, el front independentista aparegués compacte i resoludament apuntant a una sola diana. Tan honestament com han treballat per preparar el referèndum, els qui lideren el procés agrairan que la resta de compatriotes segueixin el full de ruta en la seva definició més pura, deixant per a altres moments les discussions de detall i la defensa de prestigis de grup o personals. Plantejament clar, aconseguir l'Estat propi. Ho mereixen i reclamen aquells que van anar a l'exili i no van tornar-ne, els torturats i afusellats aquí dintre, els que s'han mantingut incòlumes després de delacions, persecucions, espolis i presó, el President de la Generalitat assassinat i tants herois anònims caiguts en la llarga lluita.