Grans gestes sobre patins

La desídia, la comoditat, la inèrcia i el conformisme ens ha malacostumat a lloar només les considerades grans gestes i deixar-ne de banda d'altres que també es mereixerien un major reconeixement. Un exemple clar el trobem en les fites aconseguides per les patinadores del Club de Patinatge Artístic d'Olot que la setmana passada van ser proclamades a Alemanya campiones del món en la modalitat de grups. Algú pot pensar que què té això de fet destacat, però és que no solament són campiones del món, sinó que és la cinquena vegada que ho aconsegueixen! No costa gaire fer l'exercici d'imaginar-se què hauria passat si en comptes d'un equip de patinadores hagués estat proclamat campió mundial un equip de qualsevol altra modalitat esportiva: planes als diaris, entrevistes a les ràdios i televisions, homenatges, les autoritats atribuint-se les medalles i sortint a la foto... És evident que no es tracta de professionals i que el patinatge artístic no mou les masses que mobilitzen altres esports, però això no solament no justifica el seu oblit, sinó que encara converteix en més heroic el que aconsegueixen aquestes noies. Perquè dediquen hores d'entrenament i esforç a una activitat que per més que els aporti satisfacció personal, no aconsegueix ni la repercussió ni els afalacs d'altres que requereixen esforços semblants. Per no parlar del que cal fer per obtenir els diners necessaris per poder anar a Austràlia o a l'Argentina a participar en el campionat del món. Els últims anys gairebé han hagut de pidolar per aconseguir patrocinadors i fons, un fet increïble i injust per a unes campiones del món, però molt representatiu del pèssim concepte que tenim tots plegats de la cultura de l'esforç i del sacrifici. Malgrat que tot vagi en contra, per sort encara hi ha qui hi creu sense esperar cap recompensa. Però alguna de tant en tant no faria cap mal.