Jubilat multimilionari

D'entrada són termes antitètics. Per no dir que tal com estan les pensions és una broma de mal gust. A més, ja sabem que en aquest país, malgrat que moltes economies familiars s'aguantin gràcies a les aportacions dels avis i les iaies, els jubilats no serien precisament multimilionaris. Ara, com tot, n'hi ha de primera i de segona, i de jubilats també, no fos cas. I dic això perquè és molt “gratificant”, que rima amb indignant, llegir aquesta mena de notícies quan et diuen que a la caixa de les pensions que han de cobrar els jubilats aquest desembre no hi quedarà ni un duro. El titular segur que l'han vist perquè era força cridaner: “L'expresident de Telefónica César Alierta cobra una pensió de 54,2 milions d'euros.” A més, rep una “assignació fixa anual especial” addicional de 500.000 euros pel seu compromís de contribuir de “forma especial” a les relacions institucionals del grup. Què els sembla? Recordin que aquest home, entre d'altres coses, és qui va donar feina a Iñaki Urdangarin a petició del rei Joan Carles quan el van fer plegar de l'Institut Nóos. Un home, doncs, que té la mà trencada –o potser untada– a fer relacions institucionals. Alerta, però, perquè Alierta no és dels que han fet més forat. El rècord és d'Ángel Corcóstegui, exconseller delegat de Central Hispano, que va rebre 108 milions d'euros en sortir de l'entitat coincidint amb la fusió amb Banco Santander; Alfredo Sáenz va rebre 88 milions d'euros després d'abandonar el Santander el 2013; o José Ignacio Goirigolzarri –avui president de Bankia–, que el 2009 va rebre 68,7 milions després de vuit anys com a conseller delegat de BBVA. El que m'agradaria saber és per què aquests que s'asseguren pensions vitalícies tan bon punt accedeixen a càrrecs com el que ostentava Alierta no fan accions socials que com a mínim els donarien bona premsa. I tranquil·litat d'esperit. Però ni això. Deuen ser termes antitètics, pobre d'esperit i jubilat multimilionari.