opinió
Desactivant falsos arguments
Penso que té poc sentit donar tanta importància al fet de si un ajuntament es mostra d'acord o en desacord amb la possibilitat que els seus ciutadans puguin donar la seva opinió a les urnes
A partir de la primera consulta ciutadana feta a Arenys de Munt el passat dia 13 de setembre, ara se n'estan organitzant d'altres per tot el territori català. Unes quantes tindran lloc el proper dia 13 de desembre i d'altres l'any vinent. Partint de la base que es tracta d'iniciatives privades sorgides de la societat civil i, per tant, al marge dels partits polítics, em pregunto per què es dóna tanta importància al suport previ que puguin rebre aquestes consultes, ni que només sigui de tipus moral, dels ajuntaments.
Si del que es tracta és de posar en evidència que una part remarcable de la societat va bastant més avançada que els seus representants polítics, que és evident que hi va, no entenc que s'hagi de donar tanta importància a les opinions d'uns regidors, ja que sobre un tema com aquests, d'àmbit supramunicipal, les opinions dels regidors haurien de tenir la mateixa validesa que les dels seus conciutadans.
Per tant, penso que té poc sentit donar tanta importància al fet de si un ajuntament es mostra d'acord o en desacord amb la possibilitat que els seus ciutadans puguin donar la seva opinió a les urnes. La prioritat ha de ser que el ciutadà pugui expressar-se lliurement votant, sigui en el sentit que sigui. I si això s'esdevé en un municipi on els regidors s'han mostrat prèviament en contra de donar-hi ni que només sigui un suport moral, seran exclusivament aquests regidors els que s'hauran posat en evidència.
En el referèndum privat d'Arenys de Munt, 2.569 persones (96%) van optar per votar «sí» a la independència de Catalunya. La principal objecció pràctica dels contraris a la celebració va ser el baix nivell de participació (41%). Són excuses de mal pagador, ja que la normativa que regula els referèndums d'aquest país no exigeix un nivell mínim de participació. Però per tal de desactivar uns arguments tan pobres dels contraris al fet que la gent pugui opinar, suposem que en el referèndum d'Arenys hagués anat a votar el 65% del cens, en comptes del 41% que es va acostar a les urnes. Com que no sabem per quin vot hauria optat aquesta franja extra del 24% de votants, suposem també que tots haguessin optat pel «no». És poc previsible que hi hagués hagut aquesta unanimitat, però tant se val, suposem-ho. Doncs bé, els 2.569 vots del «sí» també haurien guanyat, concretament amb un 61%. L'argument de la poca participació a Arenys queda així del tot desactivat.
