Concurs a l'Audiència

Fèlix Millet s'ha mirat, molt neguitós, la filtració segons la qual el seu segon, Jordi Montull, hauria pactat amb la fiscalia delatar Convergència –o embrutar Convergència, que el temps ho dirà– en barata de reduir la condemna de la seva filla Gemma. Què no farà, un pare, per a la seva filla? I això no és broma. La qüestió és que la maniobra deixa en evidència el senyor Millet, que no podrà bescanviar res per salvar-se una mica ell. Per tant, és de lògica i de suposar que l'expresident del Palau de la Música deu pegar voltes i més voltes a la sénia de la delació o de la invenció per veure com supera la travessa del seu exsegon. L'un vol salvar la filla i l'altre vol salvar-se, almenys, la cadira de rodes. Si s'ajunta aquesta agra competició per veure qui la diu més grossa amb el deler de la fiscalia perquè quedi ben clar que els convergents són una colla de lladres embolcallats, no pas amb la bandera pirata sinó amb l'estelada, el judici farà goig de veure i de sentir. A partir de dimecres, a l'Audiència dita provincial de Barcelona, hi haurà correguda de joies i coets per a la satisfacció i plaer dels amants de les emocions fortes. La pregunta és si tot això ajudarà la veritat. És a dir, si els bombons farcits de fel de la fiscalia i les ganes de totes les institucions de l'Estat per desbudellar els traïdors convergents aclariran realment què va passar al Palau de la Música. Perquè alguna garantia de veracitat sí que hi ha d'haver. O no. Potser no cal, ei!, si no ho vol ningú...