opinió
Rutes literàries i patrimoni
El patrimoni literari ha esdevingut, els darrers anys, un tipus més de patrimoni al costat de l'arquitectònic, l'industrial, l'etnogràfic... Aquesta constatació, emprada amb naturalitat pel món acadèmic però no tant per l'administració, costa que acabi de reeixir en la nostra societat. I és que pensar, per exemple, que vincles d'autor o d'obra literària a un territori puguin esdevenir-ne motor, referent o marca i admetre que, fent-ne una gestió adequada, pugui aportar-hi desenvolupament i futur, encara costa. Per això, amb vista a una nova primavera que vol dir fruitar i futur, els proposo que fixin l'atenció en aquest tema a propòsit d'una ruta literària que ve a augmentar el patrimoni tarragoní en aquesta modalitat d'experiència cultural, turística i educativa. Està dedicada a un clàssic de la nostra literatura, L'Escanyapobres, de Narcís Oller; n'és autora l'escriptora Margarida Aritzeta i es presentarà en el marc del III Festival El Vi Fa Sang” de novel·la criminal en català que se celebrarà a l'Espluga de Francolí del 24 al 26 de març, i que comença, segons anuncia el programa i no s'esglaïn, amb el primer assassinat d'una ampolla de vi.
Amb aquesta ruta, l'Espluga de Francolí i els boscos de Poblet s'afegeixen a: la ruta del Vendrell, dedicada a Àngel Guimerà; la de Valls, a Narcís Oller; Tortosa a Cristòfol Despuig i Gerard Vergés; Tarragona, a Josep Pin i Soler i Josep Yxart vist per Santiago Rusiñol; la Selva del Camp, a Joan Puig i Ferreter; Reus, al Grup Modernista de Reus; Benissanet, a Artur Bladé; Amposta i Sant Carles de la Ràpita, a Sebastià Juan Arbó; i l'Aleixar i Maspujols a Marià Manent i el pintor Joaquim Mir per esmentar, només, les tarragonines vinculades a Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català i d'oferta estable.
Tant de bo, doncs, explicitant aquest tast del nostre món literari, hàgim contribuït a afermar la constatació que la literatura és patrimoni!