Agarrotar, inhabilitar

Probablement, avui Salvador Puig Antich seria un jubilat de 68 anys. Però no. Quaranta-tres anys després d'aquell 2 de març de l'any 1974, el Tribunal Suprem continua considerant que no hi ha motius per reconsiderar aquell assassinat d'estat, fent-se còmplice i successor de la justícia podrida de la dictadura franquista. Els Joglars fa quatre dècades i el periodista Jordi Panyella fa tres anys han descrit, nítidament, com funcionaven aquells tribunals i el desvergonyiment insultant dels funcionaris i militars que van col·laborar amb aquell decorat hipòcrita fins acabar posant l'argolla del garrot vil al coll d'aquell jove de 25 anys. La societat catalana té un judici fet sobre aquell judici.

El Tribunal Suprem que dona per bo el consell de guerra a Salvador Puig Antich és la mateixa institució que ha ocupat la major part d'aquesta setmana jutjant l'exconseller Francesc Homs per haver posat les urnes el 9 de novembre del 2014. Els magistrats i fiscals que s'asseuen en aquelles butaques formen part de la mateixa legitimitat que deriva de la dictadura, passant per una reforma política que no va moure ni un policia ni un jutge del lloc que li havia assignat el franquisme. L'origen de la decisió que va executar Francesc Homs és un programa electoral i unes institucions impecablement democràtiques, com ho són les catalanes. El poder dels magistrats que reprimeixen ve, únicament, de la continuïtat de l'Estat espanyol.

Garrot vil i inhabilitació no es poden comparar en atrocitat, evidentment. Però sí en intenció. Són la manera, en un escenari històric i en l'altre, de mantenir en el poder tota una estructura que inclou els mateixos magistrats i fiscals que demanen i dicten sentències contra els que s'hi enfronten. El moment és diferent, òbviament, però la història és la mateixa.