Irreprotxables al Palau

Deia l'altre dia que, per mi, ningú no hauria de ser tancat a la presó. Veig que els jutges són de la mateixa opinió perquè són renuents a l'ingrés carcerari. Dicten desenes d'anys a banquers o al cunyat del rei, i després els deixen anar a casa o a passejar amb bicicleta per Suïssa. Bé, per algun lloc ha de començar l'abolició de les presons. Més endavant els jutges deixaran anar també els trinxeraires o els que han sostret trenta euros amb una targeta fraudulenta. Tot és començar. La justícia és lenta. Fixin-se que un dels banquers s'ha estalviat d'entrar a la presó perquè, segons el jutge, durant el judici es va comportar “irreprotxablement”. Hi va anar amb americana i corbata, va contestar les preguntes que se li van formular sense dir paraulotes, no va fer capbussons per la sala... Tinc observat que els trinxeraires i els de la targeta falsa també es posen corbata per anar a judici, segurament aconsellats pels advocats, que han endevinat que els jutges són sensibles a la indumentària correcta. Ara per ara no els serveix de res. Potser és que profereixen blasfèmies o es furguen l'orella. Diuen els jutges que els banquers i el consort reial no presenten risc de fuga. Els que en presenten són els que no tenen bicicleta a Suïssa ni cotxe a la porta dels jutjats ni poden agafar avions. De moment.

Però si els judicis que ara s'acumulen no serveixen per enviar els culpables a la presó, que siguin útils almenys per aclarir com els acusats van actuar. El cas del Palau de la Música Catalana. Jo no entenc com és que Fèlix Millet i els seus esbirros van poder desviar a partits polítics tants diners provinents de donacions, com se'n van embutxacar tants per fer viatges i comprar quadres de Ramon Casas, i com al mateix temps van mantenir una programació musical excel·lent i realitzar sobre l'edifici social una restauració molt cara i ben feta. Sí, ja ho sé: alimentaven el cor cantaire amb un entrepà de mortadel·la. Però ni la mortadel·la ni el xoriço ho expliquen tot. Tants i tants diners rebien per poder compaginar el lladronici descomunal amb la música amb primeres figures? On para l'avara povertà di Catalogna? Això no és “saquejar”, sinó multiplicar. A Millet el van delatar els bitllets de cinc-cents euros que feia circular, no uns melòmans insatisfets de la programació del Palau. Potser si els melòmans haguessin sabut que la institució rebia tants recursos monetaris haurien reclamat que hi actués cada vespre la Filharmònica de Viena.

Els advocats tenen coartada on agafar-se. Millet, que es presenta a judici amb una americana de Bel o de Santa Eulàlia, els establiments més cars del passeig de Gràcia, pot esgrimir els programes dels cicles de concerts que va organitzar, i que els jutges han de trobar irreprotxables.