Qüestió de noms

Als anys seixanta, en Joan Fuster va publicar un opuscle per aclarir discussions sobre el nom de la llengua i de la nació. Ens caldria, ara, un exèrcit fusterià, armat de la seva lúcida intel·ligència, per a desfer aquest joc dels disbarats desfermat amb el nom de l'aeroport, i tot el que alguns volen que vagi al darrera, com ara l'estació del TAV o l'estació intermodal. Un debat que, a aquestes altures, només genera un immens cansament.

Per a tothom? No. Persones amb altes responsabilitats ciutadanes han entrat a fons en aquest joc, que fins i tot serà debatut en institucions públiques. Realment no tenen, tots plegats, res més important a fer? Encara no sé si és ingenuïtat, mala fe, o caure de quatre potes en paranys maliciosos. Sí sé, de fa molt de temps, que és una de les pèrdues de temps més persistents que tenim al Camp de Tarragona.

Amb el nom que sigui, el que ens hauria de preocupar és la impossibilitat d'adaptar l'oferta aeroportuària als interessos del Camp, o el fet que els ingressos que genera l'aeroport no hi reverteixen amb la constància i la seguretat que voldríem –sí, ara hi ha el pla director; i tot el negoci que ha generat fins ara?– o bé que encara tingui una accessibilitat pública sota mínims. Canviaria tot això –per bé, és clar– si es digués aeroport de Tarragona, de la Costa Daurada, o del Quadrant Nord-est Peninsular? Podria canviar –és una possibilitat, no una garantia– si deixés d'estar gestionat pel sistema més arcaic de l'Europa occidental, el d'Aena, i hi entressin les administracions locals i la societat civil. És clar que, vist el comportament d'unes i altres, potser ens ho hauríem de pensar una mica...

En Joan Fuster acabava el seu text, amb propostes concretes, dient: «Confiem que estarem a l'altura de les necessitats i que sabrem fer-nos-en responsables.» Això és el que necessitem, tots plegats.