Setmana divertida

Jordi Montull avisava: “Aquesta setmana ens divertirem.” Lamentable advertència d'un personatge més que qüestionat per l'afer del Palau. Tot fa pensar que la seva diversió serà quan s'avingui a coincidir amb el fiscal, que assegura que el Palau de la Música canalitzava aportacions per satisfer adjudicacions d'obres públiques. Les constructores pagaven un 4% de comissió: un 1,5% per a Millet i per a Montull, i el 2,5% restant per a Convergència Democràtica. Versió que tot indica que refermarà demà el mateix Jordi Montull mitjançant la seva filla Gemma. El divertiment al qual es refereix Montull podria ser a l'hora de facilitar noms de personatges de CDC que presumptament feien d'intermediaris, al marge de l'extresorer, Daniel Osaca.

Un divertiment ben malèvol. Segons aquesta versió, Millet i Montull robaven per a ells i per a un partit. Un expert en la matèria deia que hi ha diverses modalitats de robament. Els que roben per a ells, com ara Luis Roldán; els que roben només per al partit, per exemple el cas Filesa, i els que presumptament roben per a ells i per al partit. Aquests darrers són els més perillosos, ja que tenen informació per engegar el ventilador, que probablement serà el que faran Millet i Montull. Un ventilador que atacarà una CDC que mai ha fet foc nou dels temes de corrupció. Malgrat les bones intencions que tenen els actuals directius –Puigdemont, Pascal, Bonvehí, etc.–, que han canviat algunes cares, de seu, d'anagrames... De tot, per intentar fer una neteja de la corrupció que està als jutjats. Una corrupció que es farà més visible quan el jutge dicti sentència, que no voldrà dir que s'acabi un model d'obra pública inutilitzada. Alcaldes constructors i tot un seguit de trampes que s'han resguardat sota el paraigua de les legalitats que dona la democràcia. Que poc divertit és haver d'escoltar com a consol que “tots els partits fan el mateix”...