Les plaques de Lleida

L'Ajuntament de Lleida no pensa gastar ni un euro en la retirada de les plaques amb el símbol franquista de les façanes dels pisos públics que va construir el Ministeri de l'Habitatge. Alguns grups a la Paeria ho demanen, però Àngel Ros ha dit en una entrevista que això és cosa dels propietaris de cada edifici i que el consistori no hi té res a dir. L'administració, doncs, no s'ha de ficar en els símbols privats que vulguin exhibir els veïns. Podria ser vist com una actitud d'un liberalisme reconfortant, si no fos que no és congruent amb altres tipus de símbols, als quals sí es planta batalla quan es creu que això pot tenir rèdit electoral. A Lleida no es pot anar amb burca als equipaments públics, però sí que es poden mantenir a les façanes els símbols d'una dictadura feixista sorgida d'una guerra i que va empresonar i assassinar milers de persones. En què quedem? Hi ha simbologia que queda en mans dels propis veïns, i una altra que sí que cal combatre des de l'administració?

A gairebé ningú en aquest país li agrada el burca que anul·la el rostre i, per tant, la identitat de les dones, i les manté apartades de la vida pública, i l'Ajuntament de Lleida va decidir posar-se al capdavant de la lluita contra la propagació d'un símbol que a la ciutat pràcticament ningú exhibia. El jou i les fletxes de la Falange feixista, tot i ser un símbol d'un passat ja superat, representa per a molts ciutadans una etapa de repressió, obscuritat i violència institucional. Segurament aquest debat mereixeria un tractament més sensible per part de l'Ajuntament i el seu alcalde, en lloc de veure-ho com l'atac d'una oposició ressentida.

L'any 2008 l'Ajuntament de Barcelona, governat pel PSC, va aprovar un pla per retirar les plaques franquistes de les façanes, en col·laboració amb les comunitats de veïns. Eren 4.361 plaques. Van començar a poc a poc, i avui encara s'està executant. No era talibanisme ideològic ni disputes de partits: era dignificar l'espai públic.