La televisió valenciana

El nomenament d'Empar Marco al capdavant de la nova Corporació Valenciana de Mitjans marca l'inici, ara sembla que definitiu, del que va ser l'antic Canal 9. Marco ha anunciat la voluntat de posar en marxa un canal de televisió pública valenciana i dues emissores de ràdio abans de l'estiu i d'engegar un segon canal a final d'any. No serà fàcil perquè ara per ara Marco és l'única treballadora de l'ens i l'estiu s'acosta de pressa. Però la fita l'esperem amb ganes, especialment si ve acompanyada, com sembla que serà, pel retorn del senyal de TV3 al País Valencià.

Marco ha plantejat una idea de corporació pública molt avançada i moderna. Paradoxalment ho pot fer precisament perquè el govern del PP va tancar una estructura anterior que estava sobredimensionada pels temps actuals, com ho està també la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Segons Marco, poc més de cinc-centes persones poden fer-se càrrec del nou servei públic, un servei públic que vol molt horitzontal i connectat al carrer.

El seu és un projecte que rebutja la teleescombraria, que aposta per donar als informatius un paper central, que ni tan sols entra al debat sobre en quina llengua ha d'emetre, perquè només hi ha una llengua en la qual té justificació emetre: la nostra. També vol donar una gran importància a la programació infantil i aposta per fer de motor de la tan maltractada indústria audiovisual valenciana.

La proposta i el perfil d'Empar Marco, doncs, provoquen una esperança certa que ara caldrà veure reflectida en l'antena, en allò que veuran els espectadors. Per cert, que hi ha una dada que a mi em sembla que cal destacar. La televisió pública valenciana estarà en mans d'una periodista independent i de llarga trajectòria professional. Com la balear, on hi ha Andreu Manresa i està fent una feina remarcable.