Comuns poc comuns

El procés de creació d'un nou col·lectiu polític sempre és força interessant. Més quan pot esdevenir una puixant força electoral en les regions metropolitanes del país. Però res no serà fàcil i els debats actuals ho demostren. El xoc d'interessos forma part de la normalitat democràtica, i intentar quadrar les aspiracions polítiques de diverses cultures de l'esquerra és complicat perquè cap d'elles no és exempta dels seus propis pecats originals i, fins i tot, de diverses concepcions del que vol dir radicalitat d'esquerres.

Parlem del que s'anomena els comuns, un projecte iniciat a redós d'algunes candidatures progressistes en les darreres eleccions municipals, que intentaren, amb força èxit, aportar unes maneres noves en els governs ciutadans. Els bons resultats obtinguts en el doble cinturó barceloní, fins a assolir les alcaldies de ciutats tan emblemàtiques com Barcelona i Badalona i referents importants en altres grans ciutats, avalaren la proposta per intentar un salt qualitatiu i adquirir projecció nacional i concert estatal. S'anà configurant l'anhel d'un nou subjecte polític.

Més, darrere els comuns municipalistes s'amaguen diferències de gruix evidenciat. Els comuns, els Guanyem, els Podem en Comú tenen components diferenciats, fins antagònics, amb presències desiguals de diversos col·lectius polítics, com les CUP, Iniciativa, EUiA, Procés Constituent, Podem i fins independents de contrastat pes social. I no tots disposats a compartir el mateix galliner, ja que mantenen diferències estratègiques ben legítimes. La realitat és la que és i no pas la que es voldria o es desitjaria.

Amb tot, en el mapa polític del país i en l'espai situat a l'esquerra s'està produint un buit que és necessari omplir amb un projecte innovador que doni coratge. Fins i tot, un projecte que pugui arribar amb comoditat a la Catalunya metropolitana, per seduir els desenganyats de les renúncies de la socialdemocràcia oficial o els orfes del vell desaparegut comunisme. I amb una proposta nacional que, amb tots els dubtes que calgui, pugui engrescar a pujar al tren d'un país en construcció. La Catalunya del futur no ha de renunciar a aquest espai tan important.

És veritat, construir un nou subjecte polític no és gens fàcil, especialment si no se sap sobrepassar als interessos de grup i apostar per l'interès col·lectiu. Situats en el dilema, no és una qüestió de quotes sinó de voluntats. Però no queda gaire temps per començar un debat per escatir si són llebrers o conillers. Fins i tot per a aquells que viuen altres debats, tenir uns comuns innovadors i poc comuns és una bona notícia.