opinió
Escoltant Guardiola
Aquest llibre, publicat per Cossetània Edicions, ens permet conèixer el pensament futbolístic i vital de l'entrenador del Barça
Potser si el mes de gener de l'any 1994 no hagués entrevistat Josep Guardiola per a una emissora local, no m'hagués sentit atreta per llegir un llibre que fa relativament poc ha publicat Cossetània Edicions, entorn al pensament futbolístic i vital de l'actual entrenador del Barça. I escoltant de bell nou aquella entrevista m'he adonat de la maduresa personal que ja tenia aleshores aquell noi, de vint-i-dos anys, que havia arribat al cim més alt que es podia haver imaginat quan era un nen, «l'escanyolit» de la colla: ser jugador del Barça, per després ser-ne el capità. I aleshores poc s'imaginava, suposo, que un dia en seria l'entrenador –tot i que els que el coneixen profundament diuen que ja ho portava a dins– i encara menys que aconseguiria, després d'un camí llarg i ple de marrades, una fita històrica per al club: guanyar el triplet. Aquest èxit, tant impactant com merescut, del qual cal ressaltar tant el «què» com el «com», ha fet que es passés de tenir dubtes sobre la idoneïtat del seu nomenament a esdevenir un referent més enllà del futbol, fins al punt que les escoles de negoci i les universitats estudien el seu cas com a exemple de lideratge.
L'autor d'Escoltant Guardiola, Josep Riera, dedica el llibre als seus pares: «Perquè són de poble i amb la seva manera de fer han fet que sigui com sóc i me'n senti orgullós. Per tots els valors que m'han donat i que vull que m'acompanyin tota la vida.» Coneixent l'entorn familiar i humà de Josep Guardiola –els seus pares són gent de poble, catalans de pedra picada, persones humils i alhora orgulloses de la seva condició, treballadors i bons transmissors de valors– la dedicatòria no podia ser més encertada. Riera ha escollit cent cinquanta frases dites per Guardiola, contextualitzant-les, per ajudar a entendre el seu pensament i la seva personalitat.
No és possible, en aquest petit espai d'opinió, destacar frases concretes ni opinions de personatges determinats. Una excepció només per al llegat de Cruyff, que va fer amb Guardiola el mateix que diu Guardiola que s'ha de fer: posar les condicions adients perquè pogués desenvolupar el seu talent. Guardiola va aprendre de Cruyff una forma d'entendre el futbol i d'interpretar-lo sobre el camp, fet que li suposà arribar a ser un dels millors jugadors de la història del Barça, despertant-li prematurament la vocació d'entrenador. I si de Cruyff va beure la genialitat, de Reixach, el sentit comú. Carles Reixach opina de Guardiola que, mentre que la majoria només veu una part del camp, Guardiola veu el futbol en cinemascop.
En el pensament de Guardiola hi ha una manera molt determinada de veure el futbol que no es diferencia gaire de la manera com veu i viu la vida, perquè les idees en què es basa són les mateixes: treball, persistència, coherència, honestedat, positivisme, anar de cara, tenir cura per tots els detalls,... I sempre des de la visió de l'equip entès com un conjunt més fort que les individualitats, per més bones que siguin. En el llibre hi sura la sàvia combinació entre les idees, molt pròpies i fermes, i una gran facilitat per saber-les expressar i per crear empatia. I és que Josep Guardiola comunica molt bé i ha tingut la prudència de fer-ho només en el decurs de les rodes de premsa establertes. Repassant-ne el contingut es veu com Guardiola ha gestionat la comunicació com a part integrant de la seva feina com a entrenador.
En la darrera d'elles, la que tancà la temporada, va tornar a incidir en el missatge de modèstia i seny: «No sé si som el millor equip del món. Som l'equip que ha fet un millor any. I també tinc clar que no sóc el millor entrenador del món. Entenc que desconfiessin de mi. No tenia experiència i venia de tercera. Jo també n'hauria dubtat.» Una persona que diu això quan acaba de guanyar la copa d'Europa, en el moment de màxima glòria, en el moment en què els més vanitosos haurien aprofitat per presumir i fins i tot per passar factura a qui els vingués de gust, no és una persona normal, és algú amb una educació profundament honesta. Aquesta frase, tal com afirma Josep Riera, autor del llibre, només pot dir-la una persona intel·ligent, apassionada i plena de talent, un home que sap transformar les bones idees en sentiments, un autèntic. Ara d'això em sembla que en diuen intel·ligència emocional. Moltes de les característiques personals de Josep Guardiola i de la seva manera de ser provenen, però, del que se'n diu sentit comú que, sovint, és el menys comú dels sentits. Ell en té molt. Dir la veritat i fer el que sigui necessari. Es pot dir més fort però no més clar.
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 28-11-2009, Pàgina 16
- El Punt. Barcelona 28-11-2009, Pàgina 16
- El Punt. Camp de Tarragona 28-11-2009, Pàgina 16
- El Punt. Comarques Gironines 28-11-2009, Pàgina 18
- El Punt. Penedès 28-11-2009, Pàgina 16
- El Punt. Maresme 28-11-2009, Pàgina 16
- El Punt. Vallès Occidental 28-11-2009, Pàgina 16