ara torno

L'arrodoniment del triangle

Els millors moments són els que, sent aparentment senzills, t'evoquen imatges, olors, sabors... records, en definitiva, que són la millor companyia en el trànsit per la vida i que fan més confortable la quotidianitat. Però han de ser sobretot això, moments senzills, naturals. Jo, d'aquests moments, en tinc un que fa que em retrobi amb totes les coses bones, que em retorna del brogit del dia a dia cap al confort de les coses de tota la vida. És quan em truca la meva mare i em pregunta: «Vindreu diumenge? Què voldreu per dinar?» En els mals moments, aquest missatge, sempre el mateix, m'ha rescatat dela tristesa o de la desesperança. En els bons, em convida al goig de la repetició, del retrobament, de les coses que haurien de ser per sempre encara que sabem que algun dia deixaran de ser-ho tan sols perquè el temps passa, però només perquè els temps passa. I, sí, el gran moment sempre és quan som tots a taula a punt per gaudir dels cuinats que un dia van ser de l'àvia i avui són de la mare. Cuinar per a la gent que s'estima, si el que s'estima també és el fet de cuinar, és un goig insuperable. Jo he intentat heretar-ho i els meus millors moments amb amics sempre han estat al voltant d'una taula, i els més insuperables són quan he estat jo qui ha cuinat per a ells. La feina de cuinar és la més agraïda del món quan et retorna en forma de moments de felicitat col·lectiva. És insuperable. He pensat en tot això perquè fa quatre dies que el Celler de Can Roca ha rebut la tercera estrella Michelin. Sé que és un premi just i llargament merescut. Però amb aquesta estrella o sense, al restaurant dels germans Roca sempre t'hi sents com a casa. I no és cap exageració. Per com són ells, per com han dut la tradició familiar de la cuina al màxim exponent gastronòmic sense deixar de ser d'on són i com són. En Joan, en Josep i en Jordi estan fets del material amb què es fan les bones persones i són l'exemple que potser la quadratura del cercle és impossible, però no l'arrodoniment del triangle. L'emoció de trucar al Celler de Can Roca per reservar taula no és gens diferent de la de la trucada de la mare: «Què voldreu per dinar?»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.