Sembla senzill, però no ho és

Moltes de les situacions quotidianes que, en menor o major mesura, ens treuen de polleguera es podrien evitar si tots plegats escoltéssim el que se'n diu, si llegíssim la lletra petita, si estiguéssim alerta dels avisos, senyals, plafons i tots el conjunt de sistemes que s'han creat per tal que, quan anem a un determinat lloc o fem una determinada cosa, sapiguem a què atenir-nos i com comportar-nos. Sembla una ximpleria, però si fem memòria segur que hem estat protagonistes o víctimes de situacions generades per aquesta falta d'atenció. Una de les típiques és la que es pot crear a la sortida d'un pàrquing de pagament, quan un usuari no ha pagat el tiquet a la corresponent màquina i es planta a la sortida, amb el següent enrenou i la cua que provoca. Tot perquè no ha prestat atenció a la quantitat de cartells que ens adverteixen que el pagament s'ha de fer abans de retirar el cotxe. Escoltar, llegir, estar atent a les indicacions i complir-les amb civisme –unes accions en teoria tan senzilles de posar a la pràctica però que precisament la pràctica ens demostra que no ho fem– són una de les bases per fer més fluida, cordial i portable la convivència. I en la base d'aquest comportament respectuós hi ha no fer cap diferència entre nosaltres i la resta. O sigui, una aplicació constant i escrupolosa de «el que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú». Aquest saber-se posar en el lloc de l'altre augmenta el grau de comprensió, de tolerància i de solidaritat, conceptes que mai no són sobrers –més aviat fan molta falta– en cap àmbit.