La regla 28-8-1-0,01

El món és un conjunt d'informació a la recerca d'una narrativa, d'un sentit. Aquí tenim una bona narrativa que cerca un bon altaveu: la regla 28-8-1-0,01. I la música la posen l'Agència Tributària, el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda i darrerament Oxfam. M'explico i contextualitzo. Fa uns dies la Plataforma per una Fiscalitat Justa va dur a terme una interessantíssima jornada sobre justícia fiscal. Allà s'hi va donar un devessall de dades que, no per conegudes, quan són administrades totes alhora esdevenen una dosi letal. Els en dono algunes. L'any 2014 la meitat de les empreses de l'Íbex no van pagar impost de societats. La recaptació fiscal de l'Estat es reparteix un 70% sobre particulars i un 30% sobre empreses. El pes de l'impost de societats en el total de la recaptació no deixa de caure, fet que força que la balança s'inclini cada cop més cap als ciutadans. Apple paga menys impostos any rere any, i a sobre ho fa a Irlanda: del 12,5% nominal per aquell país a l'actual 0,01. El repicó el va posar en Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda de la Generalitat: si a l'Estat espanyol, i sense tocar impostos, la recaptació fos equivalent a la dels nostres veïns europeus, Catalunya tota sola tindria 15.000 milions d'euros més per fer política social o sanitària.

La conclusió de l'acte fou l'esperable. Som davant d'una deserció fiscal massiva i creixent per part de grans fortunes i, sobretot, gran empresa. El concepte clau és el de l'elusió fiscal: el de l'evitació legal de la contribució al manteniment dels serveis públics. Una elusió que sabem que és directament proporcional a la capacitat econòmica de proveir-nos d'un assessor fiscal que planificarà, optimitzarà i, des del més escrupolós respecte a la legalitat, ajudarà a maximitzar beneficis. O, el que és el mateix, a pagar tan poc com es pugui. El sistema fiscal presenta, doncs, unes fuites a les canonades que, en perspectiva, fan ridícules moltes de les discussions de micropolítica sobre com hem d'administrar el raig que surt al final d'aquest entramat tributarioadministratiu. Qui situarà, doncs, el debat al seu lloc? No ho faran els grans mitjans de comunicació, ja massa condicionats pels grans grups de pressió, sinó, sobretot, la consciència social compartida de ser víctimes d'un abús. Fiscal per a més detalls.

Anem, ara sí, al títol de l'article. La regla 28-8-1-0,01 és el resultat de dividir ingressos per impostos pagats, expressats en percentatge. Les xifres, per aquest ordre, són les d'una família de classe mitjana que treballa per compte aliè; la mitjana de les de les empreses de l'Íbex 35; el sector financer i els gegants d'internet. Critiquem tot el que vulguem les dades (de l'Agència Tributària, Gestha, LuxLeaks i Oxfam) o la seva manufactura però comencem a situar ja el debat de la justícia fiscal, amb aquestes lletres, en el lloc just del debat públic. Al centre.