Full de ruta
Tot dependrà dels catalans
Es van acostant aquells divuit mesos que el president de la Generalitat i el seu govern es van donar perquè el país fes un pas endavant. Agost, setembre, octubre o abans fins i tot en funció dels moviment dels aparells de què disposa l'Estat i en especial el judicial, per fer la convocatòria del referèndum. I això a Madrid ho saben. Per què, si no, l'aprofitament mediàtic contra tot allò que faci olor d'independentisme? Per què, si no, la utilització que es fa del cas Palau per carregar contra el PDeCAT en la cara de Convergència? Si hi ha merda, que n'hi ha, cal netejar-la, però facin el favor de pensar per què només es vol netejar una part d'aquesta merda. I els que ho aprofiten més són els que tenen a prop la caixa B del Partit Popular, l'operació Gürtel, els sobres de bitllets de 500 euros dels populars a València, la Púnica i tot el que no ha sortit o s'ha amagat. Com la relació de Millet amb la FAES mitjançant José María Aznar. I curiosament com del cas Pretòria o del forat de centenars de milions de Caixa Catalunya se'n parla sense tenir en compte on militaven els responsables presumptes de tot això. En fi, tinguin paciència amb el que publiquen els mitjans unionistes, que estiraran la corda fins i tot quan només és un fil. Però ja se sap, si la política fa estranys aliats de llit, que es deia en castellà, la corrupció uneix gent que es van carregar l'independentisme i independentistes que es volen carregar el sistema. Però tornant al començament: hi haurà referèndum, per molt que el govern de Madrid hagi decidit recuperar aquell raspall de què parlava Tarradellas per raspallar catalans, bàsicament pensant en Oriol Junqueras i buscant la divisió. El govern, Puigdemont i Junqueras, convocarà el referèndum i ja veurem què fa l'Estat, que no serà res de bo ni es quedarà amb els braços plegats. I doncs? Serà l'hora dels catalans que vulguin exercir el dret a decidir i vulguin votar. Ells, amb la seva mobilització, seran els que decidiran cap on es decanta la balança.