De set en set
Taxi i/o ‘driver'
Desplaçar-se en vehicle requereix quelcom que no s'exercita prou: la reflexió. Pensar, primer, on volem anar i quant de temps tenim, i després, quin mitjà és el que ens hi portarà amb un cost més raonable. Si ho fem, descobrirem que ser propietari d'un vehicle no és sempre una bona inversió i comprendrem per què hi ha nous models de negoci que ofereixen sistemes alternatius com el cotxing –que ja s'ha començat a implantar amb el mateix plantejament que el bicing– o com Uber, que vol fer forat en l'àmbit del lloguer de vehicles amb conductor i que ha provocat l'aixecament del sector del taxi.
De motius no els en falten, als taxistes. Si Barcelona i altres ciutats tenen un reglament per a la prestació d'aquest servei de transport públic, és just que tothom s'hagi de cenyir a la mateixa normativa. Ara bé, a l'hora d'invocar la normativa municipal del taxi també caldria considerar si no està obsoleta, no només perquè no preveu els efectes de l'aparició d'altres models de transport i perquè les llicències tenen un preu desorbitat, sinó també perquè ha estat incapaç d'ajustar el parc mòbil a les veritables necessitats de la ciutat, d'erradicar les pràctiques corporativistes i especulatives de les transmissions, d'impedir les subcontractacions a escala que posen en risc la qualitat i les garanties del servei i d'establir un sistema de preus que s'ajusti més a la seva condició de servei públic que a la vocació de transport exclusiu.