Arruïnats

La ciutat d'Hamburg sota tones de tiretes de paper de plata. Mirallets que voleien i que al tocar a terra fan un tou lluminós. Una neu de plata. L'eina que van fer servir els aliats per distreure les bateries antiaèries nazis durant la Segona Guerra Mundial. La imatge ens la recupera Jean-Yves Jouannais, que coincidint amb el certamen literari Kosmopolis que organitza el CCCB ha estat a Barcelona tot debatent amb el seu compatriota Jean Echenoz a propòsit dels efectes devastadors de les guerres. També com a eina d'exercici literari, on la ficció s'encavalca sobre els fets històrics. Jouannais, que fa vuit anys que dicta una conferència mensual al centre Pompidou de París, en què conforma l'enciclopèdia de les guerres, i que s'ha venut part dels seus llibres per passar a llegir-ne només sobre la guerra, ha escrit un llibre entre estrany i deliciós sobre l'ús de les ruïnes, editat per Acantilado. Duu el subtítol de “retratos obsidionales”, aquest mot que fa referència a una situació de setge. I de fet el llibre, que no té vocació enciclopèdica, es fixa en una vintena de casos obsidionals. L'autor confessa patir aquesta febre, una patologia que aflora en la població de les ciutats sota setge. Ansietat, malnutrició, i l'obsessió. Obsidere ha donat aquests dos significats, ens diu Jouannais: assetjar i obsessionar. La seva febrada ens fa recórrer aquesta geografia del setge bèl·lic, i de quina manera podem llegir la terra cremada. Hamburg, Londres, Stalingrad, Berlín, però també fins a Timbuctu, on el coronel Archinard després de la presa de Koundian va fer traslladar fins a l'exposició internacional de París del 1889 la porta de 700 quilos, crivellada pels obusos, i que protegia el poble. Hi he trobat a faltar les ruïnes del Born i la febrada que generen. I posats a incloure, el castell de la Carlana, el personatge d'Incerta glòria de Joan Sales, que veiem màgicament dut al cine per Agustí Villaronga en Núria Prims. Però això ja són obsessions meves, melangia pura.