Els moments crucials

A vegades, en els moments crucials, per agafar més impuls endavant convé fer abans una mirada enrere. Mentre Mariano Rajoy ha despullat l'antiga mentida que “en absència de violència es pot parlar de tot” la setmana que ETA deixa les armes i Catalunya continua amenaçant només amb urnes... Mentre les clavegueres de l'Estat han tramat i executat l'operació Catalunya fabricant proves falses per inculpar com a evasors Artur Mas, Xavier Trias i altres dirigents també d'altres partits... Mentre el ministre Fernández Díaz i el seu còmplice, l'anterior fiscal anticorrupció de Catalunya, es dedicaven a “afinar fiscals” i a carregar-se el sistema sanitari català i encara ara continuen exercint càrrecs públics... Mentre el govern espanyol fa fer hores extres al Tribunal Constitucional, i no només amb els afers que tenen a veure amb el procés independentista, sinó també amb decrets per lluitar contra la pobresa energètica o amb impostos que gravaven la banca... Mentre Espanya ha estat un any sense govern (aquest cop literalment) per la profunda incultura democràtica de partits que no saben governar sense majoria absoluta, per la incapacitat congènita per establir pactes a més de dues bandes... Mentre Ciutadans incompleix les seves promeses i pacta amb el PP en ple festival de la corrupció del partit d'Aznar i Rajoy... Mentre el PSOE traeix la seva història, decapita el seu líder electe, es passa pel folre la democràcia interna i entra en una guerra civil per afavorir que Rajoy pugui governar... Mentre els tribunals inhabiliten un president de la Generalitat i tres consellers per raons purament polítiques, i per raons polítiques els següents seran Carme Forcadell i altres membres del Parlament... Mentre el PSOE guanya l'esprint al PP i Ciutadans per dur al TC el pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya... Mentre l'exministre Margallo confessa obertament les maniobres que ha fet en nom de l'Estat i els favors que deu per posar entrebancs a l'independentisme...

Mentre ha passat tot això i més coses i les que vindran, a Catalunya vam arribar a un acord per fer una consulta, hi vam posar data, vam consensuar una pregunta i vam celebrar-la amb un gran èxit de participació; hem aconseguit xifres rècord d'exportacions; la inversió estrangera no para de créixer; es va configurar una majoria absoluta de l'independentisme en les eleccions del 27-S que ha aprovat uns pressupostos que preveuen la celebració d'un referèndum abans del setembre... I l'aigua que baixa.

Quan es posa tot això de costat, cau pel seu propi pes el tòpic de qui s'ha dedicat més al que veritablement interessa la gent. Sobren comentaris. No culminar el procés no només seria masoquista, sinó imperdonable.