Fent el papallona

És possible que el dia que va decidir deixar caure el banc Lehman Brothers –desencadenant o precipitant la crisi mundial del crèdit que encara dura–, George Bush estigués de mala lluna o –no és de descartar en un personatge com ell– s'ho hagués jugat a cara o creu. Si el president dels Estats Units s'hagués despertat de bon humor o la moneda hagués caigut de l'altre cantó, hauria rescatat el banc i la situació actual seria pitjor o millor, però amb tota seguretat seria diferent. És l'«efecte papallona», definit en principi per a la física però que serveix per a altres molts àmbits, com l'economia: ateses unes condicions inicials d'un sistema caòtic, la més mínima variació d'una d'elles pot provocar que el sistema evolucioni de maneres molt diferents. Endevinar el futur és impossible encara que es tinguin a l'abast totes les variables que intervenen en el moment de fer la predicció, però això que és de calaix ho han obviat els que s'han dedicat a pronosticar que el sistema de pensions farà fallida d'aquí a vint anys perquè calculen un increment mitjà del PIB x i un augment de la població y; arriba l'any fatídic, i a la Seguretat Social li sobren diners perquè no n'han encertat ni una, però en comptes de retirar-se a fer l'horòscop refan les fórmules i llancen una altra jeremiada.

Amb la crisi financera que ningú va flairar es va més que demostrar la inutilitat de l'econometria predictiva, però no hi ha manera d'enterrar-la definitivament. La Comissió Europea va anunciar ahir que donarà 2,5 milions d'euros a un grup d'economistes i informàtics de vuit universitats perquè desenvolupin un simulador que permetrà anticipar com evolucionen els mercats. Entestats que el futur és predible sempre que s'introdueixin prou dades en un ordinador, malgasten el pressupost fent el papallona i juren que amb l'invent veuran a venir a temps la pròxima crisi.