Hipocresia socialista

El PSOE va aprovar ahir el document de la ponència política marc que s'haurà de debatre aquest juny al seu congrés federal. En aquest document, els socialistes espanyols tenen la barra de proposar que es “restaurin elements de l'autogovern que van resultar danyats” per la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut del 2010. La ponència deixa clar que només es poden rescabalar mesures “que no contradiguin la doctrina constitucional” i que, en tot cas, això es faria amb el consens de tots els grups i només per frenar “el repte secessionista”. El PSOE pren els catalans –no sé si els del PSC també– per babaus, amb una proposta com aquesta. I no només perquè aquest país el que reclama, el què vol, és poder votar, votar fins i tot qualsevol proposta que pogués arribar de l'Estat espanyol, ni perquè després de l'“apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya” de José Luís Rodríguez Zapatero, la paraula del PSOE no val res. No cal ni recordar el “no és no”.

No, el més greu és que abans que el TC, la gran retallada a l'Estatut la va fer el PSOE a la comissió Constitucional del Congrés que dirigia Alfonso Guerra, sí, aquell que va riure's dels catalans amb allò de “hem passat el ribot” a l'Estatut. Però és que és ben cert. El PSOE és el responsable d'haver eliminat de l'Estatut aprovat pel Parlament la possibilitat de controlar els ports i els aeroports, que Catalunya sigui circumscripció única a les eleccions europees, les seleccions esportives catalanes i el responsable de la desaparició de la definició de Catalunya com a nació, entre d'altres. Gairebé res. Certament, tot això, amb el vot favorable, a Madrid, de la CiU autonomista de llavors. El TC va acabar la feina i, òbviament, va ajudar a encendre la flama en mutilar un projecte polític que havien aprovat els catalans a les urnes. Però el PSOE n'és el primer responsable i no val, ara, vist que la determinació dels catalans a fer el referèndum passi el que passi, intentar salvar els mobles oferint engrunes vestides d'hipocresia.