Paradisos fiscals

Oxfam Intermón denuncia que el 26% dels guanys dels 20 principals bancs europeus (entre ells el BBVA i el Santander) es generen a paradisos fiscals. Aquest percentatge, que suma 25.000 milions d'euros, és molt superior al negoci real que hi tenen (un 12%), i això Oxfam ho atribueix a l'enginyeria fiscal per eludir el pagament d'impostos, tant els seus com els dels seus clients. Els bancs argumenten que alguns països que Oxfam titlla de paradisos fiscals (Luxemburg, Irlanda i els Països Baixos) no estan catalogats com a tals per l'OCDE. On posem la línia divisòria és un possible debat. Com es persegueix aquesta enginyeria fiscal n'és un altre. Però també podem parlar d'harmonització fiscal a la Unió Europea. Els bancs i les grans empreses estiren el braç per aprofitar, per exemple, que a Irlanda l'impost de societats és molt més baix, i de moment la UE avança molt lenta en la reforma prevista per a aquest tribut. Harmonitzar ha estat sempre una assignatura que es va retardant, perquè poques coses espanten més la sobirania dels estats. Així, de la unió fiscal ja ni parlar-ne. A més ara que hem donat per fet que la UE només aguantarà a dues velocitats, o quasi millor, a una velocitat a mida per a cada membre, parlar d'aquesta unió es fa encara més una quimera. El que està clar és que el pròxim informe d'Oxfam seguirà dient el que és evident: que ni els bancs ni les empreses faran la feina dels polítics.