Opinió

Vuits i nous

Actors que no se'ls entén

“O no vocalitzen o la presa de so directe és deficient o les dues coses

Ho torno a dir: no sento els actors de les pel·lícules catalanes, principalment els joves. Miquel de Palol va dir en un article a aquest diari, parlant d'una conferència seva que li havia replicat intemperantment, que jo sordejava. No dic que no, i gràcies al seu suggeriment de recórrer a un otorrino ja m'ho he fet mirar. Els sords ens fem repetir les coses, i també repetim les que ja hem dit altres vegades: no entenc bé els actors. No pot ser atribuïble només a la duresa d'oïda. Dissabte feien per TV3 La llum d'Elna, una pel·lícula que m'interessava veure. Aviat ho vaig deixar córrer. No completava cap frase, ni manipulant el volum. Una senyora molt amable a qui vaig confiar la limitació em va dir que els televisors de pantalla plana van equipats amb uns altaveus que fan curt. La meva pantalla és plana, però bé que amb els mateixos altaveus entenc sense perdre passada els locutors i presentadors de programes. Per tant, o els actors no vocalitzen ni entonen o el sistema de presa de so directe és deficient, o la suma de les dues coses. Vaig veure Pa negre al cine, on els altaveus són fins i tot massa potents, i davant l'entusiasme general, a mi em va fer vergonya reconèixer que l'acció se m'havia escapat gairebé tota perquè no havia entès les declamacions. De llavors ençà he trobat gent en la mateixa situació. Per què no ho havien dit abans? Potser no els vaig sentir. Ara han estrenat Incerta glòria, del mateix equip. Els fragments promocionals de la pel·lícula que feien per la televisió em van fer pensar que, un cop al cine, patiria. No vaig patir. El so ha estat millorat o a l'estepa d'Osca hi ha menys remor ambiental. Encara bo, perquè els actors segueixen sense entonar ni vocalitzar. Per no gastar-se la veu, els actors de teatre fan els últims assaigs “a la italiana”, que vol dir reservant-se el major volum per a l'estrena. Els joves actors de cine català parlen “a la italiana” quan van de debò. A les sèries, també. És un murmuri sense alts i baixos dit amb el cap sempre acotat. Dic que no vocalitzen però la veritat és que només pronuncien les vocals. Com se'n diu de no col·locar les consonants? No consonantitzar? Deu ser una situació no prevista perquè no la veig al diccionari.

He observat que quan parlen en castellà aquests mateixos actors imposten la veu, els surt l'escola Fernando Fernán Gómez i se'ls entén tot. Aquí tenim l'escola potent d'Enric Borràs, d'Enric Guitart, i, per no anar tan lluny, de Lluís Soler, Boixaderas, Bosch, Espert, Carulla, Vilarasau... L'Institut del Teatre alguna cosa els en deu haver dit; algun cop els deuen haver vist i escoltat...

Amb el cant coral em passa igual. El cor amb la boca tancada de Madama Butterfly em diu més coses. La lletra de moltes cançons, per sort, me les sé de memòria, però la del cine, no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia