La igualtat del valor del vot

La llei electoral regula el procediment mitjançant el qual es transformen els vots emesos pels electors en diputats. Si hi ha igualtat en el valor del vot és més difícil formar govern perquè els electors voten les diferents opcions polítiques i aquestes s'han de posar d'acord per elegir un govern i donar-li suport.

Hi ha sistemes com el britànic que són majoritaris en els quals només surt elegit el diputat que treu més vots en aquella circumscripció i tots els altres vots destinats a altres candidats no es tenen en compte, mentre que en d'altres sistemes, com per exemple l'alemany, definit com a proporcional, tots els vots tenen aproximadament el mateix valor, amb independència de la circumscripció en què es voti. El sistema espanyol, qualificat com a proporcional, en realitat és a mig camí.

Normalment, a Espanya, s'atribueix la desigualtat del valor del vot a la llei d'Hondt. Aquesta llei, per atribuir els escons a les diferents llistes electorals, el que fa és sobrerepresentar les llistes més votades i per tant és cert que provoca una certa desigualtat, però en realitat la desigualtat més gran la provoca el nombre de diputats que la llei electoral atribueix a cada circumscripció, que són les províncies.

La llei atribueix un determinat nombre de diputats a cada província sense tenir prou en compte el nombre d'electors d'aquella província i per això el nombre de vots que es necessiten per obtenir un diputat és diferent a cadascuna d'elles. Per exemple, en les eleccions generals, a la circumscripció de Barcelona, amb prop de quatre milions d'electors, li corresponen trenta-un diputats, mentre que a la de Lleida, amb 298.000 electors, li corresponen quatre diputats. Si es mantingués la mateixa proporció entre els electors de Lleida i el nombre de diputats que la llei atribueix a aquesta província, a la de Barcelona li correspondrien 53 diputats en lloc dels 31 que té assignats. El cas més significatiu de l'Estat espanyol es produeix a la província de Sòria, on amb poc més de setanta mil electors la llei li atorga dos diputats.

Addicionalment, a moltes de les províncies, atès el reduït nombre de diputats que la llei els atorga, s'afavoreix el denominat vot útil. Si una província té pocs diputats a elegir, només seran elegits els dels partits majoritaris. Per exemple, a la província de Sòria el vot útil és votar el Partit Popular o el PSOE perquè, com que només poden sortir dos diputats, si es vota algun altre partit aquest vot té un efecte merament testimonial.

Una proposta de reforma de la llei electoral, que comportaria la reforma de la Constitució, seria que les circumscripcions, en lloc de les províncies, fossin les comunitats autònomes i que la llei atorgués a cadascuna un nombre de diputats en la mateixa proporció al nombre d'electors, per tal que el valor del vot de tots els electors fos el mateix, amb la qual cosa els partits polítics petits tindrien més possibilitats d'obtenir diputats.

De tota manera, l'eventual reforma de la llei electoral en aquest sentit ha de tenir present que una major igualtat del valor del vot comportaria la necessitat de pactar per formar governs de coalició, com és habitual a Alemanya o a Israel, per exemple. És a dir, a més igualtat del valor del vot, més necessitat de pactar per formar i donar suport parlamentari al govern.