¡Franco, Franco, tiene el culo blanco! cridàvem quan érem petits. I ens semblava que havíem fet la trapelleria més gran que la dictadura podia tolerar. Ara, en plena democràcia, per fer tuits més o menys afortunats sobre l'assassinat de Luis Carrero Blanco pots ser condemnat a un any de presó perquè és enaltiment del terrorisme i ofensa a les víctimes. La qüestió no és la desproporció i abast de la pena sinó que el Codi Penal no sigui prou precís en la regulació d'aquesta mena de comentaris. Sobretot perquè la xarxa és plena a vessar d'insults, desqualificacions i amenaces que fan feredat sense que moltes vegades cap jutge o policia mogui un dit per detectar els malfactors. Perquè, posats a mesurar, qui és més culpable, la noia que es va inventar viatges galàctics de la mà dreta del general colpista o el miserable que desitja la mort d'algú només perquè no combrega amb el seu punt de vista? O és que ningú repassa les animalades que pertorbats escriuen aprofitant l'anonimat a les pàgines digitals de revistes i diaris i que estan a l'abast de tothom? Com es pot evitar que els nens creixin amb l'esperit de la confrontació i el menysteniment vers els altres, si el troben a cada clic? Entre el 2014 i el 2016 la Guàrdia Civil va fer quatre operacions a internet per detectar casos semblants al de Cassandra Vera, la noia condemnada pels tuits de Carrero. Varen detenir 77 persones de les quals 42 varen ser condemnades tot i que encara queden 33 expedients pendents de decisió. A internet la clau no és la perdigonada, sinó apuntar bé i detectar aquells que reiteradament sembren odi, mentides i rancúnia només per fer mal. Fins que no se'ls persegueixi a peu i a cavall, la xarxa serà un femer on les rates imposen la seva llei.