Caca de Farners

Visc en un municipi que té de tot, fins galetes i ratafia. És l'Arcàdia amb un sol defecte: el topònim, que és massa llarg. A Sils, Alp o Ullà haurien de donar gràcies al cel. Però bé, més s'arrosseguen els de la Pobla de la Granadella, Santa Margarida i els Monjos o els de Llinars de l'Aigua d'Ora. Quan han d'escriure el domicili a la minúscula casella dels impresos, segur que també exclamen: quina merda! I parlant de merdes... Des de fa uns anys, i gràcies als gossos, el meu poble encara se supera. M'explicaré. No dic pas que abans els seus amos fossin uns incívics, això no, però sí que eren més aviat individualistes. Treien a passejar la bèstia i què passava quan descarregava a la vorera? No us ho creureu: recollien la tifa en una bossa de plàstic! Au, tot per a ells. Oi que el gos és meu? Doncs la merda me l'emporto. Si vols adornada la via pública, que l'Ajuntament t'hi planti acàcies o estàtues... Els carrers, ja us ho podeu imaginar, eren una tristor estesa a terra. Hi caminaves d'una manera plana, inodora. Arribaves a casa, et treies les sabates, miraves aquelles soles sense captures i deies, pfuà, no val la pena, demà no hi torno... Però els anys d'educació en el civisme per fi han donat fruits. Avui, molts ciutadans amb gos ja són una altra cosa. El treuen a passejar i ho fan pensant, abans que res, en la comunicació entre veïns. Vivim en societat? –pensen– Doncs aportem-hi alguna cosa... Total, que ara és un goig passejar per la via pública. Ni papereres, ni bancs, ni històries. Les tifes que ens regalen aquests ciutadans conscienciats sí que són mobiliari urbà útil de debò! Aquí, de cop, un xaf i una felicitació: és el vianant de darrere teu, que admira l'obra d'art pictòric que acabes de crear amb el peu. Allà, concentració d'escolars al voltant d'una tifa i rebent del mestre de química les explicacions oportunes: tant d'aigua, tant de matèria fecal... I en aquell parterre quina activitat s'hi cou? Mira, un aprenent golfista que practica amb el monitor, sense que cap bola massa dura abonyegui els cotxes aparcats. Caques, caques per a tothom! Ara bé, un cop acomplerta la fase educadora, l'Ajuntament hauria d'anar pensant en la inevitable fase coercitiva. Jo, per començar, imposaria un recàrrec contributiu a qui pesqui amb un gos i una bossa de plàstic a la mà.