opinió

El Marroc d'Aurora Bertrana, avui

Quan Aurora Bertrana viatjà al Marroc ja va diagnosticar els mals del colonialisme francès i espanyol. En el seu llegat literari hi trobem els valors que avui han de fer possible aquesta entesa. La literatura i l'ecologia poden contribuir a aconseguir aquest objectiu

Catalunya, seu del secretariat de la Unió per la Mediterrània, té la responsabilitat cultural de promoure el diàleg i l'ecodesenvolupament al Magrib. I fer-ho sense cap actitud colonitzadora, sinó solidària

L'escriptora Aurora Bertrana (Girona,1892-Berga, 1974) va viatjar al Marroc quan encara era un protectorat francès, durant la primavera del 1935; un any després dels fets d'octubre provocats per la llei de contractes de conreu i un any abans de l'esclat de la Guerra Civil. Va anar-hi sola, com una reportera moderna, amb una Kodak a tall de bandolera i uns pocs estalvis, per «sondar l'ànima femenina musulmana». Visità Tetuan, Xauen, Rabat, Fes, Casablanca, Marràqueix i travessà el Gran Atles amb una expedició fins a Ouarzazate a les portes del desert. Va deixar testimoni d'aquella experiència en el llibre de viatges El Marroc sensual i fanàtic, en nombrosos articles de premsa i en les seves memòries.

Com en el segle XIX ho havia fet el pintor Marià Fortuny (Reus,1838- Roma, 1874), l'escriptora va iniciar un pont de comprensió amb la cultura dels antics berbers i musulmans, un diàleg que avui és indefugible davant els nous catalans fruit del fenomen migratori procedent d'aquest país. Fortuny va intentar submergir-se en la realitat magribina. No actuant com un artista etnocentrista, sinó cercant un exotisme contraposat amb la civilització europea; els carrers del soc davant de l'urbanisme racionalista; la naturalesa verge del desert enfront de les nostres ciutats; l'exaltació religiosa enfront del racionalisme polític; l'aventura i el risc en lloc de la seguretat i el confort burgès.

Hi veig una actitud ètica semblant, en aquells viatges de Fortuny, entre 1860 i 1871, representats amb un llegat d'admirables olis i aquarel·les, i el que ens ha deixat escrit l'Aurora Bertrana. Per això l'associació Una Sola Terra vam considerar adient tancar amb el Marroc el cicle dels seus viatges exòtics, iniciats a la Polinèsia el 1926. L'escriptora havia quedat molt impactada per la lectura de Le mariage de Loti, de Pierre Loti, escriptor francès que també va escriure un llibre de viatges sobre el Marroc (Au Maroc, 1889).

Les Terceres Jornades Literàries que es van organitzar el 30 de novembre i l'1 de desembre sobre el Marroc d'Aurora Bertrana al centre cultural de La Mercè de Girona (www. unasolaterra.org) tenien com a objectiu analitzar l'obra de l'escriptora però alhora portar la seva mirada a l'actual regne de Mohamed VI i a les reformes polítiques i socials que s'hi esperen, i es va fer amb la participació de les filòlogues Maribel Gómez, Neus Real i Marta Vallverdú, i l'escriptor Josep Piera, recent premi de narrativa Joanot Martorell i autor de Seduccions a Marràqueix.

Catalunya, seu del secretariat de la Unió per la Mediterrània, té la responsabilitat cultural de promoure el diàleg i l'ecodesenvolupament al Magrib. I fer-ho sense cap actitud colonitzadora, sinó solidària. Els efectes del canvi climàtic que hem provocat els països rics recauran sobre tot el continent africà. L'aportació de les tecnologies solars i l'intercanvi científic poden aconseguir un nord d'Àfrica més autosuficient, aturant el fenomen migratori. El passat 11 de juliol, a Ghana, el president Barack Obama va declarar: «Hem de cooperar amb els africans per poder convertir aquesta crisi en una ocasió de progrés… A l'Àfrica existeix l'energia solar i eòlica en abundància, així com la geotèrmica i els biocarburants. De la vall del Rift als deserts de l'Àfrica del nord en podeu treure tota l'energia renovable i neta per al vostre autoabastiment i exportar la sobrant a l'estranger.» El sol d'Àfrica, efectivament, pot assegurar més del 15% de l'electricitat d'Europa el 2025. Així ho pretén el projecte Desertec, desenvolupat per la branca alemanya del Club de Roma.

Diàleg i intercanvi cultural

Però per fer realitat aquesta estratègia, les institucions i les empreses han de parlar, obligatòriament, d'intercanvi, no d'una nova colonització. I aquest intercanvi s'ha d'iniciar amb una aproximació cultural que parteixi d'una mirada més solidària sobre el Magrib. André Azouley, àrab de confessió jueva, conseller del rei, impulsor de diverses fundacions de diàleg intercultural i de la nova Unió per al Mediterrani, creu que l'ecodesenvolupament i la lluita contra el canvi climàtic facilitaran aquest pont entre civilitzacions.

Quan Aurora Bertrana viatjà al Marroc ja va diagnosticar els mals del colonialisme francès i espanyol. En el seu llegat literari hi trobem els valors que avui han de fer possible aquesta entesa. L'objectiu, però, és que aquest diàleg afavoreixi la democratització de la societat marroquina i la incorporació de la dona musulmana en aquest procés. La literatura i l'ecologia poden contribuir-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.