Ignorància, mandra i mala fe

La ignorància és conseqüència de la mandra. Si no es treballa, no es busca la informació, no es reflexiona, no es pot tenir criteri format ni opinió fundada i, si aquesta es vol expressar, el resultat és l'error i la confusió. Es pot pensar que aquest és intencionat o accidental. El primer no necessàriament ha d'estar lligat a la mandra, perquè tanta feina suposa informar com desinformar, és a dir, informar amb error de manera intencionada. El segon s'origina des de la renúncia a saber però no a opinar. És la “tertúlia” tal com la coneixem, és a dir, manifestar el primer que a un li ve al cap sense reflexió ni verificació.

Ha estat a bastament publicat en els mitjans de comunicació que els directius de Caixa Catalunya, CC, es van apujar el sou quan l'entitat tenia dificultats i que van gestionar de manera fraudulenta i interessada fons de l'entitat de fins a 700 milions d'euros. Això afecta dues persones. Narcís Serra, president del 2005 al 2010, i Adolf Todó, director general des del 2008 fins al 2011 i president fins al 2013, que han estat condemnats per l'opinió pública i publicada sense anàlisi dels fets i amb judici superficial. Analitzem-ho.

Increments de sous. 1) Quan el Sr. Todó es va incorporar a CC el 2008, segons el Banc d'Espanya, BE, “la incorporació va ser valorada molt positivament” i “el seu contracte laboral d'ajustava de manera escrupolosa al marc normatiu”. 2) Les remuneracions dels Srs. Todó i Serra eren molt inferiors a les de directius equivalents de caixes catalanes de dimensions similar. 3) L'increment salarial del Sr. Todó  del 2010, segons el BE, “era perfectament conforme a dret”. Un increment de l'1,5% amb un IPC del 3%. 4) En aquesta època, 2010, CC tenia la qualificació creditícia d'A segons l'agència Moody's. No era insolvent. 5) La revisió salarial del salari variable del Sr. Todó va passar el 2010 del 35% del salari fix al 50%. La raó era la importància per l'entitat de recuperar crèdits morosos. La tasca és complexa i el Sr. Todó només cobra el 16%. L'increment salarial teòric va ser una reducció salarial real. Aquesta revisió va ser coneguda i acceptada pel BE. 6) El BE va informar el Sr. Todó el 3 de desembre del 2011: “se't va contractar per solucionar una situació preexistent i l'accionista majoritari, FROB, espera que continuïs formant part de la solució.” 7) L'entrada del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, FROB, en l'accionariat obliga a la revisió salarial dels directius segons el RD 2/2012. CC ho fa i ho comunica el maig del 2012. 8) Quan el Sr. Todó és acomiadat, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 23 d'octubre del 2014, ratificada pel Tribunal Suprem, declara improcedent l'acomiadament i obliga CC a indemnitzar-lo.

Gestió fraudulenta d'operacions per valor de 700 milions d'euros. 1) En l'entrada del Sr. Serra a CC com a president no executiu el 2005, aquest constata la deficient gestió de l'entitat. Intenta el canvi en la direcció, però no ho aconsegueix fins al 2008. Contracta el director de Caixa Manresa, Sr. Todó, un dels que disposa de més prestigi d'entre les caixes catalanes. El BE felicita el president Sr. Serra pel nomenament. 2) Hi ha quinze operacions fetes per l'equip anterior, entre el 2000 i el 2007, que ara s'imputen al Sr. Todó. El fiscal ha qualificat la gestió de les mateixes per l'equip del Sr. Todó d'errònies, és discutible si la gestió de les mateixes va ser errònia, perquè són un problema heretat, però el fiscal no les qualifica de “fraudulentes”. Per poder acusar el Srs. Serra i Todó és necessari imputar el Sr. Todó d'administració fraudulenta d'aquest llegat, d'altra manera el “potencial delicte” prescriuria perquè és anterior al 2008. 3) No encaixa aquesta denúncia amb la valoració objectiva del BE sobre la direcció de CC ni del seu accionista principal, FROB, que nomena el Sr. Todó president el 2011 i el manté fins al 2013.

El fiscal, amb dependència jeràrquica del govern, ha demanat una pena de quatre anys de presó per als Srs. Serra i Todó. La pena és alta perquè a criteri del fiscal el delicte és greu. Els fets descrits i la gravetat de les acusacions porten a la perplexitat... Es pot especular sobre si aquest cas es manté per “tapar-ne” un altre, fent un paral·lelisme d'entitats, Caja Madrid i Caixa Catalunya, i persones, el Sr. Rato, exvicepresident de govern com el Sr. Serra, i es pot especular sobre causalitats i casualitats, però els fets són clars i no entenen de paral·lelismes.

En resum, dues persones, Narcís Serra i Adolf Todó, es fan càrrec d'una entitat amb certes dificultats i més enllà de la seva gestió, qualificada per anys d'encertada pel BE com a entitat reguladora, són acusats temps després d'administració deslleial i delicte continuat. S'ha d'esperar el resultat del  judici... però la pregunta per què passen certes coses en certs moments és legitima. És un fet que la paraula banc o caixa crea immediata antipatia i la paraula sindicat simpatia més enllà dels fets. La mandra de pensar...