Tribuna
Metodologies diverses
Darrerament, el debat pedagògic s'ha reactivat impulsat per diversos factors que han confluït en la necessitat de repensar els fonaments i les pràctiques dels centres educatius, en vista dels canvis de tota mena que viuen les nostres societats. Aquest moviment renovador, que presenta varietat d'iniciatives i projectes, es sol caracteritzar per posar un èmfasi especial en el “perquè” (per a què educar en el segle XXI) i en el “com” (com ensenyar i aprendre per obtenir en l'alumnat competències per a la vida) i, al contrari, s'està debatent menys el “què” (quins continguts d'aprenentatge han de ser els essencials i bàsics per al conjunt de la població).
L'accent en el “com” més que en el “què” té diverses explicacions. Resulta més possibilista –encara que no senzill– canviar metodologies d'ensenyament i aprenentatge que no pas plantejar-se modificar els continguts curriculars. En part perquè, en la seva majoria, aquests continguts ja venen prescrits per la regulació administrativa i, per altra banda, perquè obrir el meló dels continguts implica reformular les matèries i disciplines en les quals es basa l'organització del nostre sistema educatiu. I això, alhora, suposa haver d'enfrontar-se amb interessos gremials i corporatius de gestió molt complexa.
Tanmateix, som de l'opinió que aquest és el debat fonamental que haurem d'afrontar sense més dilacions en els propers temps. Per contra, tractar de com desenvolupar els escenaris d'aprenentatge ens situa en un terreny d'infinites possibilitats. No hi ha una sola metodologia que ens serveixi per a tot tipus d'aprenentatge, ni vàlida per a qualsevol contingut o, més important, que s'adeqüi a les característiques personals de cada alumne. No obstant això, sí que ens consta que hi ha metodologies que poden assegurar un millor aprenentatge que d'altres per a la majoria de subjectes. Així, el treball en equip, sobretot si es basa en processos col·laboratius, sol garantir un major èxit en la resolució de problemes i uns aprenentatges més rellevants per a tots els seus membres. Però això no treu que per a altres tipus de contingut l'atenció personalitzada, per exemple, resulti més eficaç i, fins i tot, imprescindible, si es tracta d'alumnes amb necessitats educatives específiques. I no oblidem que de necessitats educatives, en un moment o altre, o per una matèria o altra, tots n'haurem presentat.
Per tot això, la innovació educativa, totalment necessària en la conjuntura actual, no pot dependre exclusivament, ni principalment, del canvi metodològic. Ni aquest pot caure a posar èmfasi en una sola modalitat en detriment de la multivarietat que, per lògica, garantirà una major adaptació a les múltiples diversitats que trobem a les aules.