I ara, el colom de Pasqua

Primer va ser el fuet i després va arrasar la mortadel·la.

Primer va ser el pa amb tomàquet, inclús la coca de recapte, però aleshores va arribar un tsunami anomenat pizza.

Primer va ser la visita a cal fideuer, i també la fideuada, però aleshores una menja anomenada espagueti va capgirar costums culinaris i estovalles.

Primer va ser l'arròs a la cassola, o la paella, fins que la mantega i el parmesà van imposar el risotto.

Primer van ser els bastons amb què els forners feien feliç la canalla, i després van desembarcar els grissini.

Primer van ser el torró i les neules, i en alguns municipis d'Osona la coca farcida de crema el dia de Nadal, i després va aterrar a tots els supermercats un pa de pessic en forma de bolet que més que un pa és un panettone.

Primer va ser el vi amb gasosa, i després el misteri de descobrir que la botiga més trista del país també té lambrusco a les seves estanteries.

I així podríem omplir aquesta columna, i unes quantes d'altres, parlant de la mozzarella, del vinagre de Mòdena, de les mil cares del salami, de l'aigua amb gas i amb nom de sant i de tants i tants productes que el geni comercial dels italians ha aconseguit imposar fora de les seves fronteres.

Ells exporten, nosaltres mengem, i ara hi tornen amb la colomba pasquale, un deliciós dolç de Pasqua que ja ha aterrat als supermercats de Barcelona. Coloms contra mones, serà interessant veure-ho.