La tria dels comuns

Catalunya té, des de dissabte, un nou partit polític, el dels comuns, una confluència de totes les sigles a l'esquerra del PSC que ha estat impulsada per BComú, la marca electoral amb què Ada Colau va aconseguir l'alcaldia de Barcelona. I és que aquest és el partit de Colau i per això té una importància relativa que, d'entrada, el sector oficial de Podem Catalunya, el liderat per Albano Dante Fachin, no hi hagi confluït. Al final, davant d'unes eleccions, els votants podemites votaran a qui els diguin Colau i Pablo Iglesias, qui ja ha deixat ben clares les seves preferències . Una de les incògnites de la jornada fundacional del nou partit, encara sense nom oficial tot i haver usat, per ara, el d'Un País en Comú, era com definiria la seva relació amb l'Estat espanyol vist que la seva manca de relat nacional havia passat factura a la seva marca a les catalanes, Catalunya Sí que es Pot (CSQP). De ben segur que hi va haver altres elements, com el lideratge, però en les eleccions del 27-S les opcions que en aquest punt van ser clares, Junts pel Sí, Ciutadans i la CUP, van ser beneficiades clarament. CSQP va tenir una fuga de vots important cap a Ciutadans, i només cal veure com es va abocar En Comú Podem a fer campanya a llocs com, per exemple, Nou Barris. Xavier Domènech hi va haver d'anar a explicar quina era la política social real de Ciutadans. I En Comú Podem va aconseguir, arreu de l'àrea metropolitana, un gran transvasament de vots i la victòria a les generals.

Dissabte, el cos ideològic triat pel nou partit va ser el pactat entre les sigles que conflueixen: una república catalana dins d'un estat plurinacional . Cap referència a un estat català. Una república, doncs, dins una monarquia borbònica. Hi havia dues esmenes a aquesta ponència i les dues van ser àmpliament rebutjades. L'una defensava respectar el marc constitucional actual i l'altra era obertament independentista. Tot i la derrota de les dues, la primera va doblar en vots la segona. Els comuns asseguren que han posat fi a la seva indefinició. Tal com està el pati a Catalunya, no ho sembla. En tot cas, aquesta no és la tria important. La tria important l'hauran de fer en els propers mesos: defensar la democràcia i donar suport a un referèndum no acordat o donar suport a l'Estat i la seva guerra bruta i política d'inhabilitacions de polítics que volen posar urnes perquè tots, els del sí i els del no, decideixin, ara sí, quina relació volen tenir amb l'Estat.