opinió
Cap Roig i Caixa de Girona
El perill actual és que en ajuntar-se diverses caixes en sortirà una de nova que pot tenir, a la llarga, interessos allunyats de l'esperit dels fundadors de Cap Roig
Ara que la fusió de la caixa gironina és gairebé irreversible es plantegen un segut d'interrogants sobre el futur dels Jardins de Cap Roig que és socialment saludable que es responguin. Cap Roig és l'obra vital del coronel rus Woedvosky i la seva dona anglesa, morts el 1975 ell, i cinc anys després ella. El 1969, veient-se ja grans, van establir converses amb la Diputació de Girona per tal que aquesta entitat pública propera passés a ser-ne propietària a canvi d'una pensió vitalícia que els permetés acabar els seus dies i la seva obra amb dignitat. Finalment, la donació es va materialitzar a través de la Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Gerona, que en aquells moments era un organisme de la mateixa Diputació. Més endavant es va convertir en Caixa de Girona i adquiria major autonomia de l'organisme mare. Cap Roig passaria a ser gestionat per la Fundació Caixa de Girona, que era qui tenia cura dels jardins, de promoure actes al castell i, amb la decidida voluntat del seu president, Arcadi Calzada, es van organitzar els elitistes Festivals de Música estiuencs, amb la instal·lació d'unes polèmiques graderies que van comportar la tala d'uns quants arbres.
El perill actual és que en ajuntar-se diverses caixes en sortirà una de nova que pot tenir, a la llarga, interessos allunyats de l'esperit del fundadors de Cap Roig. Fins i tot, amb el temps, podrien venir noves fusions o absorcions i el centre de decisió sobre les propietats de la Caixa de Girona passaria a mans molt estranyes als interessos del territori.
Per si això fos poc, l'escriptura de donació preveia la constitució d'un patronat que vetllés perquè es complís la voluntats dels russos. A la mort de Dorotea Webwy es va constituir el patronat, que es va reunir dues o tres vegades entre 1980 i 1984. D'aleshores ençà –fa 25 anys– el patronat és imperant del tot, per bé que l'escriptura preveia una reunió anual com a mínim. De manera que podria molt bé ser que les actuacions fetes a Cap Roig no estiguessin ajustades a la legalitat jurídica que emanava d'aquella donació.