Decideixo decidir. I tu?

Ben aviat arribaran noves consultes populars arreu del país. Després de gairebé trenta anys de la recuperació de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític vigent pel que fa a la concreció de noves formes d'autogovern i de relació amb l'Estat espanyol són avui prou evidents per al conjunt de l'opinió pública: incompliment de l'Estatut, del finançament i de les inversions previstes per la disposició addicional tercera, i inseguretat jurídica davant la sentència del Tribunal Constitucional.

I el marc econòmic i social no és més encoratjador: crisi econòmica global i local amb necessitat d'un canvi de model productiu i reformes legislatives que estan essent mal gestionades pels governs d'Espanya i Catalunya. Crisi social que té com a paradigma el fracàs de la llei de dependència i la dada que a Catalunya un 20% de la població està en situació avui de pobresa relativa. En aquest marc, són cada dia més els sectors que, partint de posicions ideològiques diverses i de problemàtiques diferents, reclamen la necessitat d'avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.

Decidir per què? Per dibuixar i desenvolupar un model català econòmic i social d'èxit i de progrés. Volem i podem construir un país integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper. No inventem res: així com al segle XX Catalunya es va plantejar i va aconseguir la recuperació de les institucions i l'avenç de l'autogovern, avui hem de poder aconseguir el dret de la nació catalana a decidir de forma democràtica, lliure i pacífica el seu futur.

Decidir no vol dir independència, vol dir decidir. Si Catalunya és una nació, i ho serà mentre els catalans ho vulguin, els catalans tenim el dret democràtic a decidir allò que més ens convé com a poble. El dret a decidir forma part de l'ADN de la democràcia. És un concepte imbatible en democràcia. És dignitat. El dret a decidir representa la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia. Se'ns dirà que pot xocar amb el marc legal vigent a l'Estat. És així. Però com deia Artur Mas, és millor que ens haguem de confrontar amb el marc legal que no pas amb la indiferència del poble català.

El dret a decidir dels catalans enfonsa les seves arrels en les conviccions i en les creences més genuïnament democràtiques. A quin demòcrata li fa por això?

La feina més important és ara estendre i socialitzar el dret a decidir a tota la ciutadania. En les properes consultes cal fer campanya pel «sí», però tan o més important és fer campanya per promoure la participació, perquè les consultes es legitimaran si assoleixen una alta participació. Aquest és el repte.

Demà: les consultes són necessàries, però hauríem de preveure què passarà després del 13 de desembre, del 28 de febrer o del 25 d'abril. Cal una reflexió profunda per saber cap on hem d'anar. El 2010 serà un any de decisions importants per al país.

Jo decideixo decidir per una nació sobirana, una societat integradora i que promou la igualtat d'oportunitats, un país econòmicament competitiu i innovador, un creixement sostenible, un esperit obert al món. Cinc conceptes que he decidit que voldria que definissin el país que vull deixar als meus fills.