Keep calm
Ell és així
Segur que us hi heu trobat. Algú us clava un moc sense motiu aparent. Té un mal dia? No. Apareix una tercera persona, que suposadament la coneix millor que tu, i t'aclareix: “No li facis cas, ell és així.” Ah. Perdó. Disculpes. I d'aquesta manera es va estenent una bombolla d'immunitat que li permet continuar clavant mocs al personal perquè “ell és així”. No intentis canviar-lo, perdona-li tot i no li ho tinguis en compte. És exactament així com es llaura el pròxim moc, com creix la prepotència d'un, la submissió de l'altre i tot sempre amb el concurs d'aquell tercer, el que allarga la situació amb una pretesa normalització de l'estupidesa: “Ell és així.”
Dic tot això perquè de la trobada entre Jimmy Carter i Carles Puigdemont hem llegit i escoltat les peripècies que el president de la Generalitat va haver de fer per poder-se reunir amb l'expresident nord-americà. Certament, era un bon relat narratiu conèixer els detalls de la trobada: delegació de funcions exprés a Junqueras, viatge semi-secret i fer-la pública un cop celebrada. I malgrat això, la diplomàcia espanyola se'n va assabentar i va intentar torpedinar la trobada. Tot això, sumat a la falsa polèmica sobre si la Generalitat va pagar per aquesta reunió, ha desviat l'atenció sobre la qüestió de fons que explica tota la resta: l'Estat espanyol no vol que Catalunya s'expliqui al món. És gravíssim, però... ell és així. El govern català només es volia reunir amb el Carter Center per parlar. I en lloc d'intentar tancar una segona trobada entre el ministre de torn i Jimmy Carter per explicar la versió espanyola, es va optar per intentar boicotejar la primera. I aquest fet, el de preveure, pressuposar, anticipar-se i evitar el bloqueig espanyol és intel·ligent però sobretot indicatiu que s'ha perdut la capacitat de sorpresa i escàndol: t'intentarà fotre, ell és així. I el mateix passa amb la inhabilitació per posar urnes, l'advertència si fas un tràmit parlamentari o l'amenaça a l'interventor si signa un paper. I en el fons, el que volen és que es compleixi la frase que ve després de “ell és així. Deixa-ho estar”.