De set en set
Quina creu, Sant Jordi
La crítica fàcil i el menyspreu sectari són també una creu, menys honorable
La Creu de Sant Jordi arrossega la brama que és un premi de peix menut, que s'atorga sense gaires miraments ni discriminació qualitativa i que la proliferació amb què es concedeix li treu valor. Però té també una altra lectura, molt més exacta i molt menys demagògica: la finalitat del guardó és distingir i honorar persones i entitats que, des de la senzillesa de la seva feina quotidiana a l'espectacularitat d'una acció puntual, contribueixen a una societat més rica i més plural. Aquest ventall tan ampli comporta forçosament que el nombre de guardonats sigui nombrós i divers, que a la llista de distingits s'hi puguin veure des de ciutadans fins ara anònims a personatges marcats per la seva activitat pública; des de persones modestes a d'altres vestides de vanitat; des d'entitats civils que tenen valor per la seva continuïtat històrica a persones que destaquen per les seves aportacions recents; des de militants dels valors transversals fins a polítics de militància ortodoxa...
L'amplitud del ventall de premiats i premiables no s'hauria de considerar cap demèrit sinó més aviat un senyal de la riquesa del país. I no hauria d'incitar a una anàlisi prejudicial de pedigrís de cap mena sinó a l'agraïment per l'aportació que han fet els que han estat distingits, per minúscula que sigui i per més que particularment puguem sentir-nos allunyats dels seus posicionaments. La crítica fàcil i el menyspreu sectari són també una creu, menys honorable.
