Una coça a l'americana

Els nord-americans visitats pel president Puigdemont han contestat amb presses al plantejament que els va fer el dia 10 d'aquest mes. Puigdemont, amb bones paraules, els requeria en el sentit de manifestar si veien amb bons ulls el referèndum previst, primer pas del poble català per manifestar la seva voluntat, envers la trajectòria cap a la independència. La seva resposta és un signe clar que ja tenien una opinió formada i que escoltar el nostre president va ser una amable i inútil atenció. No diuen ni sí, ni no, ni res. No podem esperar que a les altes esferes mundials de la política estudiïn a fons el nostre cas i es manifestin. Ni tenen temps, ni ganes i el moviment per crear addictes internacionalment els fa somriure i poca cosa més. No és perquè no ens ajuden moralment, ni ens vulguin cap mal. No. Ni mal ni bé. Els rellisca i no es defineixen. L'amable visita del president, no es pot dir que sigui innòcua: es veu de lluny que és interessada. El “fer el paper”, dit en situacions de molt menys nivell, és el que Carter va fer fa tan sols 5 dies. He de dir que no estic fent una crítica: sols una constatació i m'atreveixo a recomanar que vigilin el foc del guisat polític, perquè es pot cremar o sobreeixir.

Les notícies de Madrid, les quals se sap que deixen anar controlades, dosificades i amb la certesa que faran ferida en llocs predeterminats, tenen el do de la inoportunitat. No és pas casualitat: és premeditat per causar com més danys millor. No hi ha dubte que el president Rajoy ha muntat un grup d'experts de nivell alt, format per un ex-president del govern, polítics destacats que foren, sociòlegs, psicòlegs i d'altres experts que han tingut relació amb Catalunya. La seva informació és de suposar que la recullen planificadament els més que centenars, milers, de funcionaris d'importació dels moviments que projecta el govern, partits i mitjans de comunicació i, ràpidament, planeja el que més mal pot fer al moviment català per a la independència. A vegades la mesura estatal que algun departament ha planejat per contrarestar alguna acció o moviment surt amb una petita diferència de dies o bé hores, impossible de preparar en fer el moviment Catalunya, fet que demostra que sabien perfectament en quin punt restava la planificació.

He de dir que l'exposat no és fruit de la informació –que no rebo en absolut– per poder planejar l'acció i esquivar l'escomesa estatal. En el temps que manca per a la posada en marxa de les accions previstes, proliferaran les mesures, lleis i decrets per deixar fora de combat tots els moviments tan sols facin olor de separatisme. És pura lògica repressiva. Per acabar, manifesto que els noranta anys que aviat compliré i les puntades que he rebut de la vida, m'han fornit per opinar de moltes qüestions amb força probabilitats d'encert. Ara, massa tard, trec rendiment d'una vida de lluita.