De reüll
Adif i les prioritats
El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, explicava en una entrevista publicada en aquest diari diumenge que el seu pla d'empresa inclou una partida de més de 30 milions d'euros destinada a subvencionar Adif. Els diners aniran a acabar de desenvolupar el corredor ferroviari de mercaderies Barcelona-Saragossa-Madrid, una actuació que ajudarà a descongestionar les ja atapeïdes carreteres de camions en una ruta que és estratègica perquè concentra un dels hubs més importants de logística i distribució del sud d'Europa. Hi ha demanda de sobres per part de les empreses instal·lades en aquest corredor per tenir un transport eficient cap a la sortida al mar. “El retorn de la inversió és enorme”, explicava Cambra. Però a Adif no ho han vist igual i per això la falta de pressupost (o d'interès, que per al cas és el mateix) s'ha imposat durant massa temps. A Adif, és a dir, al Ministeri de Foment, és a dir, a l'Estat espanyol, no sempre li surt bé això d'avaluar el retorn. És fàcil pensar en estacions d'AVE fantasma, amb rutes poc o gens rendibles que, això sí, van quedar molt bé a la foto. Ja no es tracta només de la miopia amb els grans projectes com el corredor mediterrani. No cal anar als grans exemples. A Adif deuen pensar que Madrid ja està ben connectada amb el port de València, i que millorar la connexió d'Aragó amb el port de Barcelona no és una prioritat. Total, això a qui beneficia?