Un registre poc cívic

Fa uns dies el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, reclamava la necessitat de crear un registre civil únic adduint que l'actual està més que sobresaturat. Ho diu qui millor coneix el sistema judicial de Girona.I és que la situació del registre civil de la ciutat clama al cel. Totes les gestions que se circumscriuen al registre civil no deixen gaire marge de maniobra als ciutadans que hi han de passar, ja sigui per obtenir un certificat de naixement o en cas de defunció propera. Així mateix, tots els que volen casar-se han d'acabar fent cap a aquest registre. Als que tenen la sort de no haver-hi de posar els peus des de fa anys, els explicarem més o menys un dia normal. Malgrat que la majoria de serveis de l'Estat ja disposen de cita prèvia, en aquest cas no funciona així. Només s'atenen unes 150 persones per dia, i per aconseguir el paperot estatal desitjat cal obtenir un dels números que es comencen a repartir a les nou del matí. Però les desenes de persones que dia rere dia hi van saben que cal fer-hi cua des de pocs minuts passades les vuit del matí. Així, com en una cua de racionament de fa massa pocs anys, cal esperar pacientment a fora dels jutjats faci el temps de faci, fins que s'obre la veda. Un cop s'obre la veda dels números, cal saber quin color has d'agafar, si el número groc o el vermell, ja que en cas d'error perdreu el torn i la paciència perquè hi haureu de tornar un altre matí. Com en tots els serveis d'atenció al públic, de funcionaris n'hi ha de tot tipus; des de la persona amable i pacient que entén que tots estem allà per obligació, fins al que sembla que hi vagis per molestar-lo a ell mentre fa la seva feina. No saben la sort que fan els que tenen ara el nadó en hospitals públics i ja es poden estalviar el tràmit de passar pel registre civil. Les mirades de connivència entre els usuaris és l'únic valor positiu que t'endús d'aquesta experiència. Un dia vaig sentir com un funcionari deia a un noi estranger que s'havia equivocat que això havia de buscar-ho al web del ministeri. El noi, amb cara de pòquer, va dir “i com ho trobo...?” La resposta va ser per emmarcar: “Busca-ho a Google...” A veure si el prec del senyor Lacaba és escoltat i ben aviat podem tenir un registre civil del segle XXI, perquè amb l'actual encara trobarem a faltar aquella visió del funcionariat que donava Larra i el seu mític colofó del “vuelva usted mañana”.