“La Catalunya valenta”

A falta d'una idea millor, que segur que n'hi ha, el Partit Popular torna a incidir en el tòpic que els catalans que estan en contra de la independència de Catalunya són una majoria. Una majoria silenciosa que viu atemorida per la pressió social de la minoria que sí que vol separar Catalunya d'Espanya i, així, procurar la seva ruïna.

A mi sempre m'ha admirat la clarividència dels que parlen de majories i de minories. Perquè a mi em sembla que això no es pot saber abans de fer-ne un recompte. És a dir, que l'única manera de conèixer quants catalans estan a favor o en contra de la independència és fer una consulta. Oi que és fàcil? Doncs no, perquè això ho prohibeix –diuen– la Constitució Espanyola.

I si no podem fer una consulta, en què es fonamenten alguns per dir que els catalans contraris a la independència són una majoria? Fàcil: fonamentant-se en enquestes –o sigui, amb projeccions– i, sobretot, en intuïcions personals. Com que jo vull que els catalans contraris a la independència siguin majoria, o com que a mi m'ho sembla, ho proclamo i avall.

Molt bé. Però resulta que en aquest país, cada cert temps, hi ha unes eleccions lliures, en les quals l'elector pot votar qui li sembli i sense pressions. També els partits que estan en contra de la independència. També allò que el PP anomena “la Catalunya valenta”. I què va passar en les últimes eleccions? Mirin qui governa. Hi va haver cap “coacció” en contra de “la Catalunya valenta”? Que m'ho expliquin. Potser hi havia algú espiant quina papereta ficàvem dins del sobre?

El més lamentable de tot plegat és que la campanya del PP també incideix en un altre tòpic encunyat a Madrid i que és radicalment fals: que aquells que no són independentistes són els defensors de “la llibertat i la democràcia”. Perdonin, els independentistes aposten pel contrari. Que no demanen de votar? De debò que es creuen les seves mentides? Tant hi fa. Algun dia, les seves ocurrències seran motiu de grans riallades. Saben aquell que diu “la Catalunya valenta”...?